|
Virolai
 Un virolai és, en català, una composició poètica per a ser cantada, usualment composta per diverses estrofes amb tornada. És un himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat que, amb el pas del temps, ha esdevingut un símbol espiritual i patriòtic dels catalans. L'any 1880, el 20 de febrer, l'any del Mil·lenari de Montserrat, Josep Rodoreda i Santigós (1851-1922) va ser el guanyador del concurs musical que es va celebrar per commemorar les festes. Al concurs s'hi varen presentar 68 partitures amb l'objectiu de posar música al Virolai que havia escrit Jacint Verdaguer. La lletra fou publicada per primera vegada el 1880, al programa del certamen celebrat a Montserrat amb motiu de les festes del Mil·lenari. Suposa una adaptació d'un virolai del segle xiii. El Virolai de Rodoreda no es convertiria en un símbol fins ben entrat el segle xx i a partir d'aleshores esdevindria no només signe d'espiritualitat, sinó també de catalanisme. Durant la dictadura del General Franco, quan no era legal cantar Els Segadors, el Virolai va ser un himne succedani. Quan es tractava de celebrar victòries esportives catalanes o d'altres circumstàncies, el Virolai feia llavors les funcions d'himne de Catalunya, sobretot en cercles confessionals cristians. La lletra del Virolai comença amb les paraules: Rosa d'abril, morena de la serra..., la qual cosa fa que també sigui conegut amb el nom de Rosa d'abril.[1] A la vila de Picanya (Horta Sud), poble la patrona del qual és la Mare de Déu de Montserrat, es canta una versió curta del Virolai que canvia el gentilici "catalans" per "picanyers". El 1990, quan es va instal·lar el carilló de l'església, el batlle va assistir al Palau de la Generalitat de Catalunya on es va gravar el Virolai el qual, d'ençà d'aleshores, sona tres vegades al dia al campanar de la parròquia local.[2] Partitura
 LletraRosa d'abril, Morena de la serra, Referències
Vegeu també Vegeu texts en català sobre Virolai a Viquitexts, la biblioteca lliure.
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
