|
Violant de Bar
 Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431)[1] fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).[2][3] Fou la segona esposa del rei d'Aragó Joan I el Caçador. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant). La seva cort, en què s'envoltà de músics, trobadors i escriptors, va constituir un centre cultural des del qual impulsà la creació literària i la llengua catalana. Hi coincidiren alguns dels autors catalano-aragonesos més rellevants del moment: Bernat Metge, que fou el seu secretari, Vicent Ferrer i Antoni Canals, entre els seus confessors, i Francesc Eiximenis. Se'n pot dir que és la primera reina de qui es conserva una correspondència literària.[3] Ascendència Violant pertanyia al llinatge dels Montbéliard, ducs de Bar, emparentat amb la casa reial de França (dinastia Valois). Era filla de Maria de França i de Robert I, duc de Bar. Rebé una educació refinada a París, a la cort del seu oncle el rei Carles V de França, coincidint segurament amb qui seria la primera escriptora en llengua francesa, Christine de Pisan.[3] Genealogia simplificada de Violant de Bar
Núpcies i descendència El 1379, a Montpeller, es va prometre amb l'infant Joan, duc de Girona i comte de Cervera, llavors vidu de la seva primera esposa, contra la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós (que volia casar el seu hereu amb Maria de Sicília per consolidar la influència catalana en aquest últim regne). Malgrat això, el matrimoni es va celebrar el 1380, a Perpinyà. Es té constància que el 1381 una metgessa jueva de nom Bonanada tenia cura de la seva salut a València. Del seu matrimoni amb Joan I d'Aragó (1387 - 1396) nasqueren:
La reinaTingué molt bona relació amb el seu marit, però unes relacions tempestuoses amb els sogres, sobretot amb l'última esposa del rei Pere, Sibil·la de Fortià. El conflicte arribà a tenir tals dimensions que es crearen partits al voltant de cada dama, representatius, en realitat, de diferents faccions de la noblesa (amb l'alta noblesa al costat de Violant i Joan). Tot va acabar el 5 de gener de 1387, amb la mort del rei Pere i l'ascens al tron de Joan i d'ella mateixa. El nou monarca va empresonar Sibil·la, la va desposseir de tots els béns que li havien estat cedits pel seu pare i els va transferir a Violant. A partir de llavors, ella i el seu marit, amb les camarilles respectives, iniciaren una vida de luxe i refinament, a imitació de les grans corts franceses.[4] Durant aquest període, Violant afavorí unes intenses relacions culturals amb França, sobretot en els àmbits de la cultura escrita, la música i l'art. Però el cost econòmic de la nova orientació aristocratitzant de la monarquia no s'adeia amb les possibilitats de les rendes que ingressava el rei. Les corts de Montsó de 1383 - 1384 i de 1388 - 1389 van denunciar el fet, però foren desoïdes. Joan es va guanyar llavors l'apel·latiu de Descurat amb el qual va passar a la posteritat.[4] El 1393 va fundar el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, a prop de Barcelona. Sota la seva protecció i la del rei es va establir el Consistori de la Gaya Ciencia, seguint el model del Consistori de Tolosa, que hauria d'instituir els Jocs Florals, certamen poètic inspirat en la tradició provençal, i que se celebraren per primer cop l'any 1393.[3][4] El 1396, un accident de cacera va posar fi a la vida del Descurat. El rei moria sense descendència masculina i la corona corresponia al seu germà, Martí.[4] Els ques'havien oposat a aquella situació, amb el Consell de Cent de Barcelona al capdavant, van maniobrar amb rapidesa i, com que Martí era a Sicília, van donar tot el suport a la nova reina, Maria de Luna, que va prendre les regnes del govern amb energia i va iniciar un procés contra aquelles camarilles i contra la mateixa Violant. Aquesta, per protegir-se i guanyar temps, va afirmar estar embarassada, però aviat es va descobrir que era fals. El regnat havia durat a penes nou anys.[4] Lliure de responsabilitats, però després d'un dur procés judicial que va portar a la mort algun dels seus antics col·laboradors, i a Bernat Metge a escriure una de les obres més importants de la literatura catalana, Lo somni (1399), on la seva figura és glossada, la reina vídua es concentrà en l'educació de l'única filla que li quedava, la infanta Violant d'Aragó.[4] Els anys posteriorsNo va tornar a participar en política fins que va morir el nou rei el 1410, també sense descendència. Durant l'Interregne que seguí (1410 - 1412), va esclatar un conflicte successori que, en un primer moment, donava moltes possibilitats al seu net Lluís de Calàbria (fill de la seva filla Violant d'Aragó i de Lluís II de Nàpols, rei titular de Nàpols i comte de Provença). La candidatura tenia el suport d'importants personalitats, com el governador de Catalunya Guerau Alemany de Cervelló, l'arquebisbe de Saragossa Garcia Fernández de Heredia, Roger Bernat de Pallars, etc. i de molts membres de la petita noblesa catalana. Però la mort de l'arquebisbe a mans dels urgellistes va fer que tots els seguidors del seu net es passessin al partit de Ferran de Trastàmara, candidat que finalment va guanyar-se el tron de la Corona d'Aragó el 1412 en el Compromís de Casp. A partir d'aquest moment, Violant de Bar ja no tornà a la política. Passà l'última etapa de la seva vida retirada al palau de Bellesguard, a Barcelona, dedicada a l'administració dels seus béns, que no sempre resultaven suficients per mantenir el seu estatus. En aquests anys denuncià aquesta situació de forma reiterada als monarques de la nova dinastia. El 1417 va posar un plet al Parlament de París contra el seu germà Lluís I de Bar, al qual exigia una part de l'herència dels seus pares. El 30 de setembre va obtenir, en compensació, una renda anual de 1.500 lliures torneses, i Lluís cedí el ducat de Bar a Renat d'Anjou, el net de Violant. Fou una dona de gran caràcter i aptituds de govern, que demostrà en els períodes en els quals substituí el seu marit, com a lloctinent general, al capdavant de l'administració dels regnes. Educada a la cort de França, sempre demostrà una refinada cultura i uns interessos en aquest terreny que compartí amb el seu espòs. Junts donaren suport a la producció cultural catalana i en català en un moment crucial de la seva història.[4] Mort i enterramentViolant de Bar va morir a Bellesguard el 3 de juliol de 1431 i el seu cos va ser sebollit provisionalment a la catedral de Barcelona. Més endavant (1460), va ser traslladat al monestir de Poblet, al sepulcre que tenia reservat al costat del del seu marit. Destruït aquest sepulcre, com tots els altres panteons reials de Poblet, el 1835, les seves despulles foren traslladades (1837) a l'església de l'Espluga de Francolí i, més tard, a la catedral de Tarragona. Tornaren a Poblet el 1952, per ser col·locades als nous sepulcres reconstruïts per Frederic Marès. A la catedral de Barcelona es conserva una corona reial atribuïble a Violant de Bar amb la llegenda "SYRA" ('Serenissima Yolandis Regina Aragonum'), actualment muntada sobre la custòdia del temple. PosteritatLa reina Violant de Bar ha estat un personatge present en diferents obres de ficció ja des de finals del segle xiv. Clàssics .jpg) Glossa de Violant de Bar per
Teatre L'oposició entre Violant de Bar i Sibil·la de Fortià és el nucli argumental de les següents obres:
Novel·la històrica És la protagonista o un personatge destacat en les següents obres:
Imatgeria festiva Dins els elements d'imatgeria festiva, Violant de Bar està representada com a Geganta de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat, en record d'una breu estada d'aquesta reina a la població. La seva parella és el Cavaller Guillem i foren construïts per Manel Casserres i Boix. Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Violant de Bar
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
_-_Monastery_of_Poblet_-_Catalonia_2014.JPG)
