Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vinca

Aquest article tracta sobre la planta. Vegeu-ne altres significats a «Vinca (color)».
Infotaula d'ésser viuVinca Modifica el valor a Wikidata

Vinca major
Planta
Tipus de fruitfol·licle Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaApocynaceae
SubfamíliaRauvolfioideae
GènereVinca Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicVinca minor Modifica el valor a Wikidata
Espècies

Vinca és un gènere de plantes amb flor dins la família de les apocinàcies. És originari d'Europa, d'Àfrica del nord-oest i del sud-oest d'Àsia. Se'n compten cinc espècies,[1] tres de les quals es troben als Països Catalans.[2]

Les espècies del gènere Vinca són herbàcies, arbustives o subarbustives. Normalment, creixen aplicades a terra i les tiges espontàniament s'enterren i fan arrels. Les fulles tenen una disposició oposada, són simples i, excepte en l'espècie Vinca herbacea, perennes.

Floreixen durant bona part de l'any. Fan unes flors violeta o blanques amb els pètals soldats a la base formant un tub. Les flors són actinomorfes (o sigui, tenen simetria radial), però els pètals són asimètrics, de manera que la flor vista de dalt ofereix un curiós aspecte d'hèlix o molinet. El fruit és un grup de fol·licles dehiscents, és a dir, que s'obren espontàniament per deixar caure les llavors.

Les espècies més corrents en bona part d'Europa central i occidental són Vinca major i Vinca minor, però als Països Catalans és més freqüent i més estesa la vincapervinca (Vinca difformis).[2] De vegades, s'usen en jardineria tot i que tenen tendència a envair el territori i no deixar créixer altres plantes (les tres espècies es poden trobar també subespontànies a les zones on es conreen).

Com altres espècies de la família de les apocinàcies, les espècies de Vinca són verinoses o medicinals segons la dosi.

Espècies autòctones dels Països Catalans

  • Vinca difformis, vincapervinca o viola de bruixa. Distribuïda per tota la Mediterrània occidental.[1] Tot i no ser gaire comuna, és la més freqüent de les tres espècies autòctones i, a les Illes, l'única que s'hi troba espontàniament. Es fa a les vores de rius i a les seves proximitats i de vegades entremig de bardisses, fins a 1.000 m d'altura. Se'n troba per tot el territori i rareja només a l'interior de Catalunya.[2][3]

Vinca major

  • La Vinca major o herba donzella [4] (per bé que aquest nom també es dona a les altres espècies autòctones del gènere)[5] es fa al voltant de la Mediterrània i s'estén fins al nord de la mar Negra.[1] A Catalunya, se'n troba de manera esporàdica en tot el territori (sobretot, a les contrades marítimes), en rambles i torrents, més o menys a l'ombra. També apareix cap al sud del País Valencià, però manca a les Balears, on només se'n troba conreada com a ornamental.[2][3] Com que es conrea sovint per la grandària de les flors, sol trobar-se'n vora les urbanitzacions més o menys naturalitzada.

Vinca minor

  • Vinca minor, vinca petita o vincapervinca: amplament distribuïda per Europa.[1] A Catalunya és molt rara, però es troba en boscos caducifolis humits entre els 500 i els 1.250 m al Pirineu, Catalunya central i nord de les serralades litorals. Manca al País Valencià i les Illes.[2]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Flora Europaea: Vinca - Base de dades taxonòmiques (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3. 
  3. 3,0 3,1 Herbari virtual de les Illes Balears. Vinca - Informació i imatges detallades de les espècies d'aquest gènere
  4. UB Biodiversitat
  5. Noms de plantes Arxivat 2009-04-16 a Wayback Machine. a la web del Termcat
  • Blamey, M., & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. Hodder & Stoughton.
  • Huxley, A., ed. (1992). New RHS Dictionary of Gardening 4: 664-665. Macmillan.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9