Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Villarluengo

Plantilla:Infotaula geografia políticaVillarluengo
Imatge
Tipusmunicipi d'Aragó Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 38′ 55″ N, 0° 31′ 52″ O / 40.6485°N,0.531°O / 40.6485; -0.531
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia de Terol
ComarcaMaestrat Modifica el valor a Wikidata
CapitalVillarluengo Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població163 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1,03 hab./km²)
Idioma oficialcastellà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície157,889646 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud1.119 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJuan Ramón Tena Balfagón Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal44559 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE44260 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvillarluengo.com Modifica el valor a Wikidata

Villarluengo és un poble situat al cor del Maestrat aragonès, a la província de Terol, enclavat al cim d'un esperó rocós al costat d'un profund barranc. Destaca l'entorn natural sobre la confluència dels rius Palomitas i Cañada, entre les serres de Garrucha, Carrascosa i la Cañada i les moles de Mujer i Mochén. En l'extens terme municipal sinclouen les entitats de població de Las Fábricas (deshabitades i on només queda un hostal) i el bonic poble de Montoro de Mezquita. Fou seu d'una comanda hospitalera enquadrada a la Castellania d'Amposta.

Història

En 5 d'agost de 1836 fou escenari de la batalla de Villarluengo, en la que els carlins de Ramon Cabrera foren derrotats pels liberals del general Soria.[1]

Llocs d'interès en el nucli urbà

  • El Balcón de los Forasteros. On es veu un espectacular panorama.
  • L'ajuntament, obra del renaixement, construït en pedra i obra de Francisco de Gamboa (segle xvi).
  • L'església parroquial dedicada a l'Assumpció. Reconstruïda el 1859 i d'estil neoclàssic-mudèjar, amb una façana impessionant de dues torres bessones.
  • Les ermintes de San Bartolomé y San Cristóbal.
  • Ruïnes del convent del Monte Santo construït el 1540 i destruït el 1840 durant les Guerres carlines.
  • Torres i masies fortificades: Del MonteSanto, Mas de Morgue, Torre Sancho…

Llocs d'interès paisatgístic

  • El port del Cuarto Pelado (1611 m.)
  • Órganos del Montoro.
  • La vora del riu de la Cañada.
  • El Salt de la Zorra.
  • El barranc de la Hoz
  • La Vall de Palomita.

Festes i tradicions

  • L'aplec de San Pedro de la Roqueta, que té lloc el diumenge més proper al 25 d'abril, amb un dinar a base de mongetes.
  • El 24 de juny, Sant Joan i la festa dels joves, quan es planta el "Mayo", es canten les Albades i es balla el "Baile del Reinau".
  • Del 23 al 26 d'agost tenen lloc les festes patronals en honor de San Bartolomé i la Verge del Monte Santo.

Referències

  1. Calbo y Rochina de Castro, Damaso; Cabrera y Griñó, Ramón. Historia de Cabrera y de la guerra civil en Aragon, Valencia y Murcia (en castellà), 1843, p. 211. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9