|
Vieiros
Vieiros, subtitulada “Revista do Padroado de Cultura Galega de México”, és una revista gallega creada a Mèxic el 1959 que va deixar de publicar-se el 1968, després de publicar només quatre números. Tenia un caràcter cultural, antifeixista i galleguista. El seu objectiu era crear una publicació gallega de qualitat a l'exili i servir de pont entre els exiliats i els gallecs a Espanya.[1] HistòriaLa revista va nàixer a Mèxic el 1959 dins del Patronat de la Cultura Gallega per iniciativa d'un grup de gallecs exiliats i compromesos amb la institució. El seu propòsit era recollir a les seves pàgines "qualsevol idea literària artística i filosòfica, sempre que hi fos antifeixista i no estigués recolzada per la dictadura". Vieiros va recopilar els aspectes més destacats de la cultura gallega de l'època, tant a l'interior com a l'exili. A més, va servir de pont entre la generació que va patir les conseqüències de la guerra i la resistència antifranquista. Tot i això, només va durar fins a l'any 1968. El 1989 Edicions A Nosa Terra va publicar una edició facsímil d'aquesta revista, prologada per Margarita Ledo Andión.[1] Edicions Només es van publicar quatre números a Mèxic i amb una periodicitat irregular: estiu de 1959, tardor de 1962, tardor de 1965 i primavera de 1968. Era una revista de format gran (33 x 23cm), amb una gran varietat de caràcters tipogràfics i marges amplis. Estava escrita íntegrament en gallec, tot i que també contava amb alguns poemes en portuguès. La seva extensió era variable, d'entre 68 i 86 pàgines, i no contenia publicitat. S'hi podien trobar il·lustracions com reproduccions artístiques i dibuixos reivindicatius de Castelao, Luís Seoane o Maside, així com aportacions d'altres dibuixants hispanoamericans. Compilava articles, poesia, assaig, contes i dibuixos i tenia seccions fixes.[1] Seccions fixes
Tema i ideologiaEn els primers números, els temes culturals tenen un paper dominant, destacant la poesia i la narrativa en gallec, així com les contribucions a les arts plàstiques, el cinema i la música de Galícia. D'altra banda, en els dos darrers números tenen més pes els articles dedicats a assaigs polítics, econòmics i culturals, especialment d'autors exiliats (Caridad Mateo, Luís Soto, Carlos Velo…). Pel que fa a la ideologia de Vieiros, va ser molt variada ja que pretenia no provocar una ruptura entre els col·laboradors, però destacaven el galleguisme i l'antifeixisme. Aquesta característica es pot observar tenint en compte la seva àmplia llista, en què destaquen noms com Ramon Piñeiro, Méndez Ferrín, Celso Emilio, Fernandez-Oxea, Alberto Vilanova, etc. Direcció i col·laboracionsTot i la seva curta durada, la direcció de la revista va comptar amb personatges com l'escriptor Luis Soto, el cineasta Carlos Velo i el poeta Delgado Gurriarán, que va ser substituït per Caridad Mateos a partir del tercer número. A més, com a director artístic, la publicació comptava amb el pintor Arturo Souto. En la seva elaboració van destacar diferents col·laboradors, il·lustradors, editors i administradors:[1]
Relació de Vieiros amb els àmbits literari i artísticA nivell literari, la revista posa de manifest l'abundància de proses breus, descripcions, contes i fins i tot diàlegs habituals d'Otero Pedrayo, Cabanillas, Cuevillas, Bouza-Brey o Fole. Hi van participar una gran varietat d'escriptors: des dels darrers representants vius de la generació Nós (Otero, Cuevillas, Cabanillas ...) fins al grup Brais Pinto,el Seminari d'Estudis Galegos, el grup Galaxia i els exiliats i emigrants a Amèrica. Tot i això, també hi escriuen, amb perspectiva nacionalista, autors de l'interior com Ferrín o Alberto Míguez.[2] Agrupava articles, poesies, proves i relats:
Camp artísticEn el camp de l'art, els "renovadors de l'art gallec " d'abans de la guerra civil (Arturo Souto, Castelao, Díaz Pardo ...) i nous artistes (Xosé Luís de Dios, Conde Corbal, Xulio Maside, Reimundo Patiño...) coincideixen a Vieiros.[2] ReferènciesEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||
