Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vi de Madeira

Infotaula begudaVi de Madeira
Tipusvi Modifica el valor a Wikidata
OrigenMadeira Modifica el valor a Wikidata
Denominaciódenominação de origem controlada (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Vi de Madeira.

El Madeira es considera un vi generós procedent de les illes Madeira de Portugal, aquest vi és famós tant pel seu ús com a beguda com pel seu ús a la cuina per elaborar diversos plats de la cuina portuguesa.

Varietats cultivades

Les principals varietats cultivades de vi a Madeira són:

  • La Tinta Negra Mole és la bàsica de la regió, es troba perfectament adaptada des del s. XVIII, i produeix tota la gamma de secs i dolços. És un híbrid de garnatxa i pinot negre.
  • La Boal o en anglès Bual. Produeix vins semidolços i semisecs.
  • La Malvasia. Fou el primer cep cultivat a l'illa i resistí les plagues del s. XVIII.
  • La Verdelho, d'origen desconegut, pot presentar-se en varietat blanca o negra, tot i que la que s'utilitza és la blanca, utilitzada preferentment en vins semisecs.
  • La Sercial és un cep que alguns relacionen amb el Riesling, a causa de la seva elevada acidesa.

Altres varietats que persisteixen mínimament a l'illa són: Terrantez, Bastardo (és el Trousseau francès), Caracol, Carao de Moca, Complexa, Deliciosa, Listrao, Malvasia Blanca, Moscatel Graudo, Rio-Grande, Triunfo i Valveirinho. Totes aquestes varietats són prefil·loxèriques i si es troben en alguna composició és a títol anecdòtic, excepte la Terrantez que tot i que està extinta a Madeira, sobreviu a l'illa de Porto Santo, i tot i que el govern portuguès realitza grans esforços per recuperar-la, sembla que per ara no ha tingut gaire èxit.[1])

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9