Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vetluga

Plantilla:Infotaula indretVetluga
Ветлуга
Imatge
El riu Vetluga
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentEuropa Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaóblast de Kírov (Rússia), óblast de Kostromà (Rússia) i óblast de Nijni Nóvgorod (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaóblast de Nijni Nóvgorod (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl riu Volga
Desembocaduraembassament de Txeboksari Modifica el valor a Wikidata
Map
 58° 23′ 42″ N, 47° 27′ 45″ E / 58.395°N,47.4625°E / 58.395; 47.4625
56° 25′ 14″ N, 46° 13′ 30″ E / 56.4206°N,46.225°E / 56.4206; 46.225
Afluents
73
Conca hidrogràficaconca del Volga Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió889 (longitud) km
TravessaÓblast de Kírov
Óblast de Kostromà
Óblast de Nijni Nóvgorod
República de Marí El
Rússia Rússia
Superfície de conca hidrogràfica39.400 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal255 m³/s Modifica el valor a Wikidata

El Vetluga -Ветлуга (rus)- és un riu de Rússia, un dels grans afluents del Volga. Té una llargària de 889 km i una superfície de més de 39.400 km². Passa per l'óblast de Kírov, de Kostromà, de Nijni Nóvgorod i per la República de Marí El.[1]

El Vetluga neix a la part occidental de l'óblast de Kírov, molt a prop de Lenínskoie. Discorre primer en un tram curt en direcció nord-est, i després gira progressivament cap a l'oest i s'endinsa en l'óblast de Kostromà per la seva part nord-oriental.[2] Continua encara cap a l'oest, en un tram en què rep per l'esquerra les aigües del Vokhma, i prop de Verkhnespàsskoie gira cap al sud. Rep per l'esquerra els rius Bolxoi Sanga i Neja, passa prop de Xarià i abandona Kostromà per entrar en l'óblast de Nijni Nóvgorod pel seu extrem nord.[3] El riu travessa tota la província per la seva part oriental, passant per les viles de Vetluga, Vetlujski i Voskressénskoie, on el riu gira una mica en direcció sud-est. Poc després, deixa Nijni Nóvgorod i entra en la República de Marí El per la seva part nord-occidental.[4] Desemboca uns quilòmetres aigües avall de la cua de l'embassament de Txeboksari, construïda el 1980.[5]

Els principals afluents en són, per l'esquerra, els rius Neja, Bolxaia Kaksi, Khuronga i Usta, el més important; i per la dreta els rius Votxma i Lkhunda.

El riu es glaça entre els mesos de novembre-desembre i març-abril; durant la resta de l'any, és navegable des de la desembocadura del riu fins a uns 700 km fins a la confluència amb el Vokhma.

Referències

  1. Zeisler-Vralsted, Dorothy. Rivers, Memory, And Nation-building: A History of the Volga and Mississippi Rivers (en anglès). Berghahn Books, 2014-11-01, p. 21. ISBN 978-1-78238-432-8. 
  2. Publications, Europa. The Territories of the Russian Federation 2003 (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 197. ISBN 978-1-85743-191-9. 
  3. Plusnin, Juri; Zausaeva, Yana; Zhidkevich, Natalia; Pozanenko, Artemy. Wandering Workers: Mores, Behavior, Way of Life, and Political Status of Domestic Russian Labor Migrants (en anglès). Columbia University Press, 2014-06-01, p. 52. ISBN 978-3-8382-6713-5. 
  4. Skutsch, Carl. Encyclopedia of the World's Minorities (en anglès). Routledge, 2013-11-07. ISBN 978-1-135-19395-9. 
  5. Tockner, Klement; Zarfl, Christiane; Robinson, Christopher T. Rivers of Europe (en anglès). Elsevier, 2021-11-10, p. 49. ISBN 978-0-08-102613-7. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9