VerdCel és un grup de cançó d'autor d'Alcoi amb base a Barcelona. Liderat per Alfons Olmo Boronat, fa rock, pop i folk —però també recursos audiovisuals, plàstics, poètics i teatrals— per a expressar emocions i sentiments, i donar la seua visió de la societat actual.[1]
Trajectòria
L'alcoià Carles Llinares
El 2004 s'editaren en la Plataforma d'Autoeditors el primer disc oficial, On està el lloc?, un Ep CD de sis temes on incorporaven recursos propis del pop i el rock. Amb aquest treball, que comptava per primera volta amb la col·laboració de l'actorJuli Cantó, el grup va rodar arreu del domini lingüístic i va guanyar el concurs Acústica 2004.[2]
El grup va ser notícia en juliol del 2005, després d'una polèmica amb el programa Pobleshow de Canal 9, el qual pretenia mostrar les aptituds artístiques dels habitants de les principals ciutats valencians: per al segon programa, gravat a Alcoi, van triar els VerdCel, però en adonar-se que cantaven en valencià i amb cert contingut crític, se'ls va intentar vetar, segons van assenyalar ells mateixos.[3]
Daniel Olmo Boronat, autor de la part gràfica i visual del grup
El segon disc va arribar el 2006 en forma de llibre-disc conceptual, d'autoria compartida amb l'aportació de Daniel Olmo Boronat (el qual, junt amb el seu germà, conforma la marca acrònima adob).[4]PaisViatge, gravat i editat en Cambra Rècords, és una mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i el territori,[5] amb la col·laboració de Miquel Gil, Nèstor Mont i Pepe Botifarra en les veus i, de nou, Juli Cantó en els recitats i Pau Miquel Soler en la producció.[cal citació]
Pau Romero, de Barcelona
L'any següent els el va reeditar Batiendo Récords amb tres cançons més i un DVD extra.[6] Una d'eixes cançons, «Bitllets», va ser objecte d'un videoclip, inclòs al documental Ja en tenim prou, que mostrava la degradació del centre històric d'Alcoi. Durant este recés aprofitaren per a enregistrar una versió de Lluís Llach, «Escriu-me aviat», per al disc de tribut Si véns amb mi.[cal citació]
El febrer del 2008, el festival BarnaSants va acollir l'estrena d'un nou espectacle basat en el seu tercer treball, Sàmara: un altre llibre-disc, ara produït per Borja Penalba, que narra la història del segle xx a través de la vida d'una dona alcoiana.[7]
L'agost de 2010, el grup anuncià l'empresa d'accions legals contra els diaris d'extrema dreta Alerta Digital i Diario Ya per haver-los titllat de proetarres[8] El 2013, junts amb nombroses personalitats del món de la política, de la cultura, de la universitat i l'ensenyament van reincorporar-se al moviment valencià pel dret a decidir.[9]
Els dies del Saurí es presentà a Barcelona a L'Auditori el 31 de març del 2012.[10]
