Aquest article tracta sobre una planta. Si cerqueu el personatge bíblic, vegeu «santa Verònica ».
Verònica (Veronica ) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies .[ 1]
Particularitats
Són Plantes anuals o perennes . Abans es classificaven dins de la família de les escrofularàcies .[ 2]
Encara que hi ha moltes espècies diferents, totes elles tenen només dos estams fèrtils molt aparents i una corol·la amb 4 pètals soldats únicament per la base. Un d'ells més petit que els altres, per la qual cosa les flors tenen simetria bilateral.[ 2]
El nom del gènere prové de l'estació VI del Viacrucis , on Verònica es va atansar a Jesús i li va eixugar la cara amb el seu vel . Hom diu que aquesta mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberi (Tiberius Claudius Nero) de les seves nafres . Les fulles d'algunes espècies , com les de l'herba dels leprosos , s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.
Taxonomia
Veronica persica Veronica austriaca Herba dels leprosos (Veronica officinalis N'hi ha més de 200 espècies:[ 1]
Als Països Catalans s'han citat 31 espècies diferents, i algunes subespècies:[ 2]
Veronica acinifolia L.: pradells teròfítics , La Selva .Veronica agrestis L.: camps de conreu d'indrets humits, Pirineus i València (Alt Palància ).Veronica alpina congesteres , Pirineus.Veronica anagallis-aquatica L. fonts i rierols, arreu dels PPCC.Veronica aphylla congesteres , Pirineus.Veronica aragonensis Stroh: roques calcàries. Pirineus Centrals.Veronica arvensis L.: pradells teròfítics: Catalunya, València i Illes Balears.Veronica austriaca Veronica beccabunga Veronica bellidioides prats alpins àcids, Pirineus.Veronica chamaedrys L.: boscos caducifolis, vorada de bosc, prats. Nord de Catalunya rara a València.Veronica cymbalaria Bodard: indrets rocosos, sud de València i Illes Balears.Veronica dillenii Crantz: pradells terofítics. Pirineus i Montseny.Veronica filiformis Sm.Veronica fruticulosa L.: dues subespècies en pastures i roquissers, Pirineus.Veronica hederifolia ruderals , cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.Veronica longifolia L.Veronica montana L.: fagedes i boscos humits. Nord de Catalunya.Veronica nummularia Gouan: roques calcàries, Pirineus.Veronica officinalis Veronica peregrina L.: indrets ruderals , rarament naturalitzada als PPCC.Veronica persica Poiret in Lam.: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.Veronica polita Fries: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.Veronica ponae Gouan: herbassars humits, Pirineus.Veronica praecox All.: indrets ruderals continentals, camps de conreu. Catalunya, rara a València.Veronica scutellata L.: molleres àcides, Pirineus.Veronica serpyllifolia L.: vores de camí, indrets trepitjats humits. Nord de Catalunya, rara a València.Veronica spicata L.: pastures, PirineusVeronica triphyllos L.: camps de cereals, Pirineus, València (Muntanyes Catalanidiques )Veronica urticifolia Jacq.: fagedes humides, Pirineus.Veronica verna L.:Pradells terofitics, estatge montà , Pirineus i rara al sud de València.V.filiformis i V.longifolia són espècies alòctones, que en ocasions es poden trobar en estat silvestre.[ 4]
Bibliografia
D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: A new classification of the Veroniceae – Problems and possible solution . IA: Taxon 53 (2) 2004
D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: Evolution of Veroniceae: a phylogenetic perspective . A: Annals of the Missouri Botanical Garden 91(2) 2004 Bases de dades taxonòmiques
Viccionari
.svg){kind=icon}
_Veronica_chamaedrys_-_Flowers.jpg)
