Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Verònica

Aquest article tracta sobre una planta. Si cerqueu el personatge bíblic, vegeu «santa Verònica».
Infotaula d'ésser viuVerònica
Veronica Modifica el valor a Wikidata

Veronica chamaedrys Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreLamiales
FamíliaPlantaginaceae
GènereVeronica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicVeronica officinalis Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimVerònica Modifica el valor a Wikidata

Verònica (Veronica) és un gènere de plantes amb flors de la família de les plantaginàcies.[1]

Particularitats

Són Plantes anuals o perennes. Abans es classificaven dins de la família de les escrofularàcies.[2]

Encara que hi ha moltes espècies diferents, totes elles tenen només dos estams fèrtils molt aparents i una corol·la amb 4 pètals soldats únicament per la base. Un d'ells més petit que els altres, per la qual cosa les flors tenen simetria bilateral.[2]

El nom del gènere prové de l'estació VI del Viacrucis, on Verònica es va atansar a Jesús i li va eixugar la cara amb el seu vel. Hom diu que aquesta mateixa peça de tela va guarir l'emperador romà Tiberi (Tiberius Claudius Nero) de les seves nafres. Les fulles d'algunes espècies, com les de l'herba dels leprosos, s'utilitzaven a la medicina tradicional per curar ferides.

Taxonomia

Veronica persica
Veronica austriaca
Herba dels leprosos (Veronica officinalis)

N'hi ha més de 200 espècies:[1]

Als Països Catalans s'han citat 31 espècies diferents, i algunes subespècies:[2]

  • Veronica acinifolia L.: pradells teròfítics, La Selva.
  • Veronica agrestis L.: camps de conreu d'indrets humits, Pirineus i València (Alt Palància).
  • Veronica alpina L.: congesteres, Pirineus.
  • Veronica anagallis-aquatica L. fonts i rierols, arreu dels PPCC.
  • Veronica aphylla L.: congesteres, Pirineus.
  • Veronica aragonensis Stroh: roques calcàries. Pirineus Centrals.
  • Veronica arvensis L.: pradells teròfítics: Catalunya, València i Illes Balears.
  • Veronica austriaca L.: diverses subespècies als estatges montà i mediterrani.Catalunya, rara a València.
  • Veronica beccabunga L.: fonts, rierols, principalment N de Catalunya, rara a les illes i València.
  • Veronica bellidioides L.: prats alpins àcids, Pirineus.
  • Veronica chamaedrys L.: boscos caducifolis, vorada de bosc, prats. Nord de Catalunya rara a València.
  • Veronica cymbalaria Bodard: indrets rocosos, sud de València i Illes Balears.
  • Veronica dillenii Crantz: pradells terofítics. Pirineus i Montseny.
  • Veronica filiformis Sm.
  • Veronica fruticulosa L.: dues subespècies en pastures i roquissers, Pirineus.
  • Veronica hederifolia L.: camps de conreu, llocs ruderals, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
  • Veronica longifolia L.
  • Veronica montana L.: fagedes i boscos humits. Nord de Catalunya.
  • Veronica nummularia Gouan: roques calcàries, Pirineus.
  • Veronica officinalis L.: boscos caducifolis, estatge montà. Rara a València.
  • Veronica peregrina L.: indrets ruderals, rarament naturalitzada als PPCC.
  • Veronica persica Poiret in Lam.: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
  • Veronica polita Fries: camps de conreu, cosmopolita. Catalunya, València i Illes Balears.
  • Veronica ponae Gouan: herbassars humits, Pirineus.
  • Veronica praecox All.: indrets ruderals continentals, camps de conreu. Catalunya, rara a València.
  • Veronica scutellata L.: molleres àcides, Pirineus.
  • Veronica serpyllifolia L.: vores de camí, indrets trepitjats humits. Nord de Catalunya, rara a València.
  • Veronica spicata L.: pastures, Pirineus
  • Veronica triphyllos L.: camps de cereals, Pirineus, València (Muntanyes Catalanidiques)
  • Veronica urticifolia Jacq.: fagedes humides, Pirineus.
  • Veronica verna L.:Pradells terofitics, estatge montà, Pirineus i rara al sud de València.

V.filiformis i V.longifolia són espècies alòctones, que en ocasions es poden trobar en estat silvestre.[4]

Referències

  1. 1,0 1,1 «Plants of the World Online» (en anglès). Kew Royal Botanic Garden. [Consulta: 20 maig 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995. ISBN 84-7226-657-5 (Vol. III). 
  3. "Rare plant in forest has botanists bamboozled". New Zealand Herald. 10 de Novembre 2009.
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». Universitat de Barcelona. [Consulta: 20 maig 2024].

Bibliografia

  • D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: A new classification of the Veroniceae – Problems and possible solution. IA: Taxon 53 (2) 2004
  • D. C. Albach, M. M. Martínez-Ortega, M. A. Fischer & M. W. Chase: Evolution of Veroniceae: a phylogenetic perspective. A: Annals of the Missouri Botanical Garden 91(2) 2004

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9