Vanthoffita

Vanthoffita
Fórmula química	Na₆Mg(SO₄)₄
Epònim	Jacobus Henricus van 't Hoff
Localitat tipus	Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.AC.05
Nickel-Strunz 9a ed.	7.AC.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/A.03
Dana	28.4.1.1
Heys	25.3.8
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,781(2) Å; b = 9,196(2) Å; c = 8,197(2) Å; β = 113,61(2)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	incolor, fris, groc clar
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3,5
Lluïssor	vítria, nacrada
Color de la ratlla	incolor
Diafanitat	transparent
Densitat	2,694 g/cm³ (mesurada); 2,687 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,486 nβ = 1,488 nγ = 1,489
Birefringència	δ = 0,003
Angle 2V	mesurat: 83°, calculat: 70°
Dispersió òptica	feble r < v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1902
Símbol	Vhf
Referències	[1]

La vanthoffita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom de Jacobus Henricus van't Hoff (1852-1911), professor de química, química física i termodinàmica, fundador de l'estereoquímica, estudiant d'equilibris en solucions salines, i Premi Nobel.

La vanthoffita és un sulfat de fórmula química Na₆Mg(SO₄)₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Es troba en forma granular anèdrica i massiva.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la vanthoffita pertany a «07.AC - Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i grans» juntament amb els següents minerals: piracmonita, efremovita, langbeinita, manganolangbeinita, yavapaiïta, eldfellita, godovikovita, sabieïta, thenardita, metathenardita i aftitalita.

Es troba de manera restringida en dipòsits d'evaporites d'origen oceànic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: weïta, langbeinita, halita o blödita.^[2] Va ser descoberta l'any 1902 a Wilhelmshall, Halberstadt, Saxònia-Anhalt, Alemanya.