Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vandalisme

Letrinàlies
Si us esteu referint al vandalisme en la Viquipèdia, vegeu Viquipèdia:Vandalisme

El vandalisme és una tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància obres d'art, bens públics o qualsevol patrimoni.[1] Els grafits i letrinàlies poden ser considerats una forma de vandalisme, encara que també una forma d'art, segons el contingut del grafit i el lloc on es fan.[2] És una forma d'incivisme.

Aquesta denominació es refereix figuradament als atacs dels vàndals contra de l'Imperi Romà.[3][4][5] El terme va ser probablement utilitzat per primera vegada el 10 de gener de 1794 durant la Revolució Francesa per Henri Grégoire, bisbe constitucional de Blois, en un informe dirigit a la Convenció, on va utilitzar aquesta paraula per descriure certs aspectes del comportament de l'exèrcit republicà.

S'ha de distingir el vandalisme nihilista, sense qualsevol fi de la destrucció d'objectes considerats com a símbols d'un poder vituperat. Al llarg de la història, la destrucció de monuments o símbols d'un règim anterior ha estat una expressió significatiua de transició del poder.

Amb l'aparició i desenvolupament d'Internet va arribar el vandalisme virtual: les modificacions no autoritzades ni desitjades de pàgines web per furoners.[6] Als wikis, qualsevol pot crear i editar pàgines, per la qual cosa el vandalisme és fàcil i un recurrent tema de discussió entre els col·laboradors. És el cas, per exemple, de la Viquipèdia.

Referències

  1. «Vandalisme». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «graffiti | Definition & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2018].
  3. «Definición de vandalismo — Definicion.de» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 desembre 2018].
  4. «vandal | Origin and meaning of vandal by Online Etymology Dictionary» (en anglès). [Consulta: 26 desembre 2018].
  5. «Vandal».
  6. «Computer security».
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9