Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Valor (economia)

El valor d'una cosa és un conjunt de qualitats —ja siguin intrínseques o extrínseques— que la fan estimable. En economia la determinació del valor econòmic d'una cosa — o servei— ha estat i és al nucli del seu estudi des de l'inici d'aquesta ciència social, desenvolupant-se diverses teories per a determinar-lo.[1]

Segons la teoria del valor-treball (o substantiva), desenvolupada el segle xix i que comparteixen tant els postulats clàssics com els marxistes, opina que el valor d'una cosa és la suma necessària per a la producció social d'un bé econòmic (és a dir, que té valor d'ús) en un determinat nivell de desenvolupament tecnològic. Per a aquestes dues escoles el preu es deriva del valor, de manera que el preu sempre es mou en petites variacions a l'entorn del valor; en l'economia clàssica però, al cost de producció s'hi agrega el cost d'oportunitat per a determinar el valor, és a dir, s'hi agreguen els guanys potencials que es perden quan s'opta per produir un o altre bé.[2]

Segons la teoria del valor de Friedrich von Wieser, pertanyent a l'Escola austríaca, els factors de la producció tenen un valor a causa de la utilitat que ells han conferit al producte final (la seva utilitat marginal). Per la seva part economistes com Carl Menger, també pertanyent Escola Austríaca, van mantenir que el valor dels factors no és la contribució individual de cada un d'ells en el producte final, sinó que el seu valor és el valor de l'últim que va contribuir al producte final (la utilitat marginal abans d'arribar al punt òptim de Pareto).

Segons els postulats neoclàssics el valor és una magnitud subjectiva que es mesura per l'estima en què el públic valori un objecte. Per això la teoria neoclàssica suposa que els preus i el valor són el mateix, independentment d'un suposat valor intrínsec derivat dels costos de producció.[3]

Creació de valor

Es diu que una empresa crea valor als seus accionistes quan el retorn obtingut supera la rendibilitat exigida per ells. Dit en altres paraules, l'empresa està creant valor quan la rendibilitat obtinguda supera les expectatives. Que una empresa generi utilitats no significa que necessàriament hagi construït valor.[4]

Mesurament de valor

El principal objectiu de les Finances Corporatives és el de maximitzar el valor per als accionistes o propietaris, de manera que els economistes han desenvolupat una sèrie de tècniques per tal de mesurar i crear valor. Vegeu valoració (finances).

Valor de mercat

El valor de mercat és l'import estimat pel qual una propietat hauria d'intercanviar-se en la data de valoració entre l'oferta i la demanda en una transacció independent després d'una comercialització adequada, en què les parts havien actuat amb coneixement, prudència i sense obligació.[5] El valor de mercat sovint s'utilitza indistintament amb valor de mercat lliure, valor raonable o valor just del mercat, encara que aquests termes tenen definicions diferents en les diferents normes, i poden diferir en algunes circumstàncies.

En comptabilitat de costos el valor de mercat es fa servir per determinar els costos conjunts a productes individuals, en aquest cas els mètodes del valor del mercat en el punt de separació i el mètode del valor net realitzable que són dos mètodes que es basen en el valor de mercat per assignar costos conjunts a productes individuals

Referències

  1. Valor a La gran Enciclopedia de Economía.
  2. «''The Science of Political Economy'', Chapter 8». Politicaleconomy.org. [Consulta: 17 abril 2012].
  3. Valor, eumed.net
  4. Steve Keen Debunking Economics, New York, Zed Books (2001) p. 271, ISBN 1-86403-070-4, OCLC 45804669
  5. Market Value Basis of Valuation. International Valuation Standards Committee, 2003, p. 96. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9