Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vall de Morrano

Plantilla:Infotaula indretVall de Morrano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusvall glacial Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaParc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativala Vall de Boí (Alta Ribagorça) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 32′ 17″ N, 0° 56′ 15″ E / 42.538021°N,0.93742°E / 42.538021; 0.93742
SerraladaPirineus Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Materialgranit Modifica el valor a Wikidata

La Vall de Morrano és una vall d'origen glacial, subsidiària de la Ribera de Sant Nicolau, tributària per l'esquerra del Riu de Sant Nicolau. Es troba dins el terme municipal de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), i dins el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

«Possiblement el nom és l'equivalent ibero-aquità del romànic morro».[1]

Geografia

La vall es troba per sobre dels 1.850 metres i la seva superfície aproximada és de 5,1[2] km².

Té forma d'U allargada, amb la seva part oberta mirant al Planell d'Aigüestortes i el seu eix discorre direcció sud-est. En el seu punt més septentrional, limitant amb la Vall de Dellui, la carena remunta des del Planell de la Molina cap al sud-est, fins a assolir el Pic de la Pala de Morrano (2.639,1[3] m); seguint la mateixa direcció, descendeix a la Collada (2.490,3[4] m), on torna a remuntar fins a assolir el Pic de Dellui (2.802,2[5] m). Limitant amb la zona nord-occidental de la Vall Fosca, la carena pren rumb sud-sud-est fins a trobar el Pic de Mariolo (2.856,7[6] m) i segueix cap al sud. En trobar el circ de Cogomella, la carena gira cap al sud-oest, davallant cap a la Collada de Morrano (2.633,3[7] m), d'on remunta direcció oest al Pic de Morrano (2.813,5[8] m). En el seu tram final, limitant amb la Vall de les Mussoles, la carena continua rumb nord-est, passant per la Serra de les Mussoles (2.735,6[9] m) i davallant finalment al sud-oest del Planell d'Aigüestortes.

Vall de Morrano vista des del Pic de Mariolo: Estanys Major (primer pla) i Xic (al fons); Pic de Dellui (a la dreta).

La banda esquerra de la vall és més baixa. A peus de la Collada de Morrano neix el Barranc de Morrano, corrent cap al nord-oest travessa l'únic estany d'aquesta branca: l'Estany de la Ribera (2.354[10] m). El barranc continua en la mateixa direcció, creua Aigüestortes de Morrano, per desaiguar finalment al Riu de Sant Nicolau, a través de la Baürta d'Aigüestortes.

Al costat dret, a peus dels pics de Mariolo i Dellui, es troba el llac més gran de la vall: l'Estany Major (2.534[11] m), que desaigua cap nord-oest, cap l'Estany Xic (2.518[12] m). El segon llac també desaigua cap al nord-oest, però el rierol gira després cap al sud-oest per precipitar-se al Barranc de Morrano. Al nord-nord-est d'aquests llacs, a tocar de la Collada, es troba el tercer llac de la banda elevada de la vall: l'Estany de la Collada (2.453[13] m), que drena cap a l'oest, per precipitar-se també al barranc.

Rutes[14]

Sortint del Planell d'Aigüestortes direcció sud-est, el camí travessa el Pletiu de Davall de Morrano i remunta el fort pendent fins a trobar el Pletiu de Damont de Morrano. En aquest punt el camí es bifurca:

La variant sud, més sua, ressegueix el barranc que, direcció sud-est, travessa Aigüestortes de Morrano, voreja l'Estany de la Ribera i puja finalment a la Collada de Morrano; sent aquest últim tram molt pronunciat.

L'alternativa est s'enfila pel fort pendent de la Pala de Morrano fins a trobar l'Estany de la Collada. Des de l'estany es pot saltar, direcció oest, a través de la Collada, a la Vall de Dellui. En cas de continuar cap al sud-est, trobarem primer l'Estany Xic i després l'Estany Major. En cas de vorejar la riba oriental de l'estany gran, es pot pujar a la collada oest, que comunica amb la zona nord-occidental de la Vall Fosca i, seguint la carena cap al sud-sud-est, assolir el Pic Morto. Si prenem l'alternativa que voreja la ribera occidental, es pot saltar al circ de Cogomella creuant el coll sud-est.

Panoràmiques

Vall de Morrano vista des de la Collada de Morrano (Imatge amb anotacions)
Vall de Morrano vista des de l'extrem sud-est del seu eix central (Imatge amb anotacions)

Referències

  1. «Toponímia de la Vall de Boí». Arxivat de l'original el 2010-03-17. [Consulta: 20 abril 2011].
  2. Calculada per Josep Borrut, amb les dades de l'Institut Cartogràfic de Catalunya. [Consulta: 20/04/2011]
  3. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de la Pala de Morrano. [Consulta: 27/10/2013]
  4. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Mapa Vall de Boí 1:25.000. Editorial Alpina. la Collada. [Consulta: 27/10/2013]
  5. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Dellui. [Consulta: 27/10/2013]
  6. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Mariolo. [Consulta: 31/10/2013]
  7. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Collada de Morrano. [Consulta: 31/10/2013]
  8. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Pic de Morrano. [Consulta: 31/10/2013]
  9. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Serra de les Mussoles. [Consulta: 31/10/2013]
  10. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de la Ribera. [Consulta: 31/10/2013]
  11. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Major. [Consulta: 31/10/2013]
  12. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany Xic. [Consulta: 31/10/2013]
  13. ICC - Institut Cartogràfic de Catalunya. Estany de la Collada. [Consulta: 31/10/2013]
  14. Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)

Bibliografia

  • Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
  • Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
  • Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9