|
Vall de Colieto
  La Vall de Colieto és una vall d'origen glacial de la Capçalera de Caldes. Es troba dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça, i dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Colieto «sembla un nom preromà d'etimologia incerta».[1] GeografiaLa vall es troba per sobre dels 2.150 metres, la seva superfície aproximada és de 7,25[2] km² i el seu perímetre té uns 11 km.[2] L'Estany Negre, punt central de la Capçalera de Caldes, és el lloc on la Vall de Colieto desaigua per occident. Les parets dels Pics de Comalespada al sud, i de les Agulles de Travessani al nord-est, conformen l'estreta porta de entrada a la vall que s'obre cap al sud-est. És en aquest punt, al peu d'agulles, on s'alça el Refugi Joan Ventosa i Calvell (2.214 m).[3] La carena que envolta la vall, fent frontera amb la Capçalera de Caldes, s'aixeca des de la seva desembocadura en direcció nord-est, passa per les Agulles de Travessani (2.733,0 m).[4] i, al arribar al Pic de Travessani (2.754,7 m),[5] gira cap a l'est, direcció el Pic Nord de Travessani (2.736,4 m).[6] A partir d'aquest últim punt, la carena, limitant amb el Circ de Colomèrs de la Vall d'Aiguamog, pren direcció est-sud-est, passa pel Tuc de Lhuçà (2.777,7 m)[7] el Pic de la Tallada Llarga (2.747,9 m)[8][9] i el Tuc de Balaguera (2.752,8 m);[10][11] en el Tuc de Serreta (2.746.5 m)[12][13] vira direcció sud-sud-est i descendeix cap al Pòrt de Colomèrs (2.603,4 m),[14] on torna a pujar, passant per la Tuqueta deth Pòrt (2.798,3 m)[15][16] fins a arribar a la Creu de Colomèrs (2.894,9 m).[17] Limitant amb la Vall de Contraix, la cresta pren direcció oest fins al Pic de l'Estany de Contraix (2.892,7 m),[18][19] on torna a virar cap al sud-oest, baixant cap al Collet de Contraix (2.748,0 m)[20] i pujant al Pic de Contraix (2.958,0 m),[21] per davallar al Coll de Colieto (2.807,2 m),[22] on pren rumb oest. A partir dels Crestells de Colieto (2.967,1 m),[23] la carena, que es prolonga en direcció nord-oest, limita amb la Vall de Comalesbienes, passa pel Coll de Comalesbienes (2.818,2 m),[24] gira cap a l'oest fins a arribar gairabé a la Punta Alta de Comalesbienes (3.014 m).[25] Abans d'arribar al "tres mil", limitant novament amb la Capçalera de Caldes, la carena gira cap al nord per trobar el Coll Arenós (2.790,7 m)[26] i el Cap Brau (2.831,2 m),[27][28] girar cap al nord-oest i buscar els Pics de Comalespada (2.831,6 m),[29] i 2.830,2[30] on és la seva cara nord la que finalment descendeix cap a l'entrada de la vall. Fora de la carena que delimita la vall, tan sols cal remarcar una elevació, en la zona central de la val: el Bony dels Estanyets de Colieto (2.423,5 m),[31] situat a llevant de la Pleta de Colieto. En el sector meridional es troba l'estany més alt de la vall: és el Blau de Colieto (2.483 m),[32] que juntament amb el seu veí nord-occidental: l'Estany de la Roca (2.397 m),[33] alimenten per l'esquerra el barranc que baixa del Collet de Contraix, que desemboca en l'extrem sud-oriental de l'Estany Gran de Colieto (2.186 m).[34] En el sector oriental, a llevant del Bony dels Estanyets de Colieto, els Estanys de Colieto (2.372 m)[35] alimenten a l'Estany Tort de Colieto (2.369 m)[36] que, juntament amb altres estanyets, alimenten el barranc que desemboca a l'Estany Gran de Colieto per llevant. En la boca de la vall, revèn les aportacions de l'Estany Gran de Colieto i drenàn cap l'Estany Negre, es troba el Bassot de Colieto (2.154 m).[37] Per acabar, per damunt del Bassot, al sud-sud-est, es troba l'Estanyet de l'Obaga (2.355 m);[38] que recull les aigües del vessant oriental dels Pics de Comalespada i drena cap l'Estany Negre. Rutes[39]El camí que s'endinsa dins la vall té el seu inici en el Refugi Joan Ventosa i Calvell. El corriol, planer en els seus primers metres, declina ràpidament i es transforma en tartera abans d'arribar al Bassot de Colieto. Des d'aquest punt, el camí planeja, alternant terra i tartera, fins que s'enfila per arribar a la Pleta de Colieto, on un petit bony del terreny s'alça a la dreta del sender, en la zona més estreta de l'estany. Més enllà del límit de la pleta, una barreja de blocs granítics, pastures i pedres, amb uns pocs arbres i arbustos dispersos, dominen el paisatge; més amunt, els pocs arbres i arbustos comencen a escassejar, per desaparèixer al voltant dels 2.400 metres; en els punts més alts, fins i tot les pastures deixen lloc, en exclusivitat, als grans blocs granítics i a roques de totes les mides. Al sud-est de l'estany, en el límit del pletiu, acaba el tram comú de les rutes principals que discorren per la vall:
Panoràmiques_Cims_Meridionals_a_la_Vall_de_Colieto.JPG) Cims Meridionals de la Vall de Colieto (Imatge amb anotacions)
_Cims_Septentrionals_de_la_Vall_de_Colieto.JPG) Cims Septentrionals de la Vall de Colieto vistos des del Bony dels Estanyets de Colieto (Imatge amb anotacions)
Referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall de Colieto
|
|||||||||||||||||||||||||
_Cims_Meridionals_a_la_Vall_de_Colieto.JPG){kind=link}
_Cims_Septentrionals_de_la_Vall_de_Colieto.JPG){kind=link}