Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vall-llobrega

Plantilla:Infotaula geografia políticaVall-llobrega
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 52′ 59″ N, 3° 07′ 38″ E / 41.883055555556°N,3.1272222222222°E / 41.883055555556; 3.1272222222222
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaBaix Empordà Modifica el valor a Wikidata
CapitalVall-llobrega Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població906 (2024) Modifica el valor a Wikidata (164,73 hab./km²)
Llars43 (1553) Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície5,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud49 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRufino Guirado Iruela (2011–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal17253 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE17209 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT172095 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvall-llobrega.cat Modifica el valor a Wikidata

Vall-llobrega és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega.

Història

Vall-llobrega es va separar de Sant Joan de Palamós el 1799, cosa que va fer que esdevingués municipi constitucional en caure l'antic règim senyorial, el primer terç del Segle XIX.[1]

El 1992, es localitzaren les restes d'una vil·la romana al paratge Vilarenys, a prop del polígon industrial del municipi, pels treballs duts a terme s'ha datat del segle i i va estar habitada fins al segle vi. S'han descobert forns i unes tombes així com restes de murs.

Geografia

Està situat als contraforts més orientals del massís de les Gavarres i drenat per la riera de Vall-llobrega, afluent de l'Aubi, al qual desemboca prop del Figuerar (Palamós). El punt més alt del municipi és Montagut amb 263 m d'altura.

Els límits del terme municipal són al nord amb Forallac i Mont-ras, a l'est amb Mont-ras i Palamós, al sud i a l'oest amb Palamós.

Economia

És un poble eminentment agrícola, els seus conreus són de secà amb un petit sector dedicat al regadiu, amb ramaderia bovina, porcina i aviram. S'han desenvolupat activitats relacionades amb el turisme per la proximitat a la Costa Brava.

Llocs d'interès

Demografia

Entitat de població Habitants (2023)
el Raval de Baix411
Vall-llobrega260
el Mas Falquet179
Polígon industrial de Vall-llobrega58
Font: Idescat
Evolució demogràfica
149715151553 Modifica el valor a Wikidata17871887190019201950197020102024 Modifica el valor a Wikidata
171543 Modifica el valor a Wikidata242234254224175211866906 Modifica el valor a Wikidata
1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació  · Històric complet de dades de població)


Referències

  1. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9