Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Vajra

Un vajra d'or

En sànscrit, la paraula vajra significa tant ‘diamant’ com ‘raig’.

  • vajra, en el sistema IAST (alfabet internacional de transliteració sànscrita).[1]
  • वज्र, en devanagari.
  • Etimologia: ‘el dur’ o ‘el poderós'. Representa la duresa del diamant i la força del llampec.

En l'hinduisme

En l'hinduisme es diu així l'arma d'Indra, que va elaborar amb les mans Vishua Karma (l'artesà i arquitecte dels déus) amb els ossos del rishi Dadhichi. Segons la descripció en el Rigveda (II mil·lenni ae), el text més antic de la literatura de l'Índia, el vajra tenia la forma d'un disc. Més tard en el Purana (primers segles abans de la nostra era) se'l descriu com dos rajos transversals que s'encreuen com una ics. A vegades s'aplica aquest nom a armes semblants usades per diversos déus o éssers sobrehumans, o a qualsevol arma mítica que pot destruir encisos o màgia.

També se l'anomena maniu (‘ira’).[1] Quan està acompanyat per apām (‘aigua’) és un raig d'aigua.[2]

També es diuen vajra els raigs elèctrics que cauen del cel, que es creia que provenien de l'energia centrífuga del vasjra circular d'Indra quan el llançava contra un enemic.

En l'actualitat, el vajra és una arma simbòlica religiosa d'or, consta d'una esfera amb dos lotus als costats, que es perllonguen en cinc o nou raigs, i sempre hi ha un raig central.

En el budisme

Al Tibet, Bhutan i Nepal, el vajra té forma de campana i s'anomena dorje, que també és el terme comunament usat per al fal·lus.[3]

Se'n pot veure en la representació de moltes deïtats budistes.

Referències

  1. 1,0 1,1 Segons el Sanskrit-English Dictionary del britànic Monier Monier-Williams (1819-1899).
  2. Segons l'Átharva vedá, citat en el Sanskrit-English Dictionary de Monier-Williams.
  3. Segons Buddhism in its connexion with brāhmaṇism & hindūism, and in its contrast with Christianity, de Monier-Williams.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9