Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

VHS-C

Infotaula equipament informàticVHS-C
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llançament1984 Modifica el valor a Wikidata

VHS-C és el format compacte de cinta VHS presentat el 1982 i utilitzat principalment en videocàmera s compactes per al mercat domèstic. El format està basat en la mateixa cinta magnètica que s'usa en el VHS i pot reproduir-se en una magnetoscopi VHS estàndard mitjançant un adaptador. Encara que bastant barat, el format està pràcticament obsolet fins i tot com un estàndard domèstic i ha estat substituït en el mercat per formats digitals de vídeo, que ofereixen menors mides de casset i millor qualitat d'imatge.[1]

Descripció

La cinta magnètica en cassets VHS-C s'enrotlla sobre un rodet principal i fa servir una mena de roda d'engranatge que fa avançar la cinta. També pot ser moguda a mà, igual que el rodet. Aquest desenvolupament obstaculitzar les vendes del sistema Betamax en certa manera, pel fet que la geometria del casset Betamax feia impossible un desenvolupament semblant.[2]

Comparació de mida entre el format VHS original, el VHS-C i el més recent MiniDV.

VHS-C va ser un dels formats pioners del mercat de videocàmeres compactes, i es va llançar per competir amb el Video8. Els cassets VHS-C eren més grans que els de Video8, però eren compatibles amb els reproductors VHS, cosa que va fer que l'elecció entre els dos no fos òbvia i va dividir el mercat. El VHS-C també va acabar expulsant les videocàmeres VHS de mida estàndard del mercat. Més tard es va llançar una versió d'alta qualitat del VHS-C, basada en el S-VHS i coneguda com a S-VHS-C , que va competir contra el Hi8, la versió d'alta qualitat del Video8. L'arribada al mercat de videocàmeres S-VHS-C barates va portar a la inclusió en moltes gravadores de vídeo modernes d'una característica anomenada SQPB ( SuperVHS Quasi-Playback ), però no va suposar un impacte significatiu en el mercat pel fet que l'arribada del MiniDV com a estàndard domèstic va posar a disposició del gran públic el vídeo digital de baix cost i qualitat similar a la televisió, tornant pràcticament obsoletes a les videocàmeres analògiques.[2]

Cassettes VHS-C

Pel que fa al Video8, VHS-C ofereix una qualitat de vídeo lleugerament menor i un temps de gravació menor (la major part dels cassets VHS-C venuts tenen capacitat per a 30 minuts de vídeo, davant els 120 minuts per a una cinta de Hi8 gravada en analògic). S-VHS-C teòricament compensa la menor qualitat d'imatge, però els mitjans de gravació són molt més difícils de trobar que les pròpies càmeres. Per això, algunes unitats S-VHS-C suporten el format S-VHS ET , que permet registrar un senyal S-VHS en una cinta VHS d'alta qualitat.

Encara que el Video8 es va estendre amb una versió digital, el Digital8, és extremadament improbable que la variant digital del VHS, el D-VHS, arribi a ser adaptada a un format compacte, pel fet que la indústria de videocàmeres domèstiques (i en particular l'inventor del VHS i el seu principal defensor, JVC) ha adoptat com formats majoritaris el MiniDV i format petit (8 cm) de DVD s gravables. No obstant això, JVC encara té disponibles algunes videocàmeres VHS-C i S-VHS-C a preus molt baixos, romanent les cintes disponibles a un preu relativament baix.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 «1982 VHS-C». Victor Company of Japan Ltd. (JVC). Arxivat de l'original el 2 abril 2007. [Consulta: 6 agost 2007]. «HR-C3 The first model of portable VCR to use VHS-C cassette»
  2. 2,0 2,1 video-history

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9