Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

VCS 3

Infotaula d'instrument musicalVCS 3
Tipussintetitzador Modifica el valor a Wikidata
ConstructorElectronic Music Studios (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data1969 Modifica el valor a Wikidata

El VCS3 és un sintetitzador, i com a tal, és un instrument musical electrònic. El VCS 3 va ser desenvolupat per Peter Zinovieff i David Cockrell, que van fundar el 1969 l'empresa EMS (Electronic Music Studios).[1] Les sigles VCS significaven Voltage Controlled Synthesizer, mentre que la xifra 3 refereix al nombre d'oscil·ladors què contenia.Tenia una carcassa de fusta amb forma de L d'uns 45 centímetres d'alçada.

Era prou lleuger perquè una sola persona pogués transportar-lo, pel que podia ser usat en directe. No obstant això, –encara que va aconseguir gran difusió– tenia un gran problema: l'estabilitat tonal n'era pobre, i per això no romania afinat durant tot un concert. A més, no tenia un teclat corrent associat, el que el feia més apropiat per a efectes de so que per melodies.

Com el Moog, el VCS3 també era modular, però usava pins, en lloc de cables, per interconnectar els circuits com faria després l'ARP 2500.

Va ser utilitzat en els anys setanta del segle xx pels grans grups de rock simfònic: Curved Air, Pink Floyd, The Moody Blues i King Crimson; així com per grups amb so experimental com Roxy Music de la mà de Brian Eno.

Llista de músics que han utilitzat l'instrument

Referències

  1. «VCS3 (aka The Putney) - The Products» (en anglès). Electronic Music Studios (Cornwall). Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 9 juny 2015].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9