Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Universitat catòlica

Una Universitat Catòlica és una universitat privada dirigida per l'Església Catòlica o per organitzacions catòliques, com els instituts religiosos. No són universitats eclesiàstiques perquè no formen part de l'estructura de l'Església Catòlica. Les que tenen vincles més estrets amb la Santa Seu s'anomenen específicament universitats pontifícies.

Característiques

Per definició, el Dret Canònic estableix que "per escola catòlica s'entén aquella que està sota control de l'autoritat eclesiàstica competent, o d'una persona jurídica eclesiàstica pública, o que l'autoritat eclesiàstica reconeix com a catòlica en un document escrit" (Cànon 803). Encara que algunes escoles es considerin catòliques per la seva identitat o perquè tenen un gran nombre d'alumnes matriculats que són catòlics, també s'estipula en el Dret Canònic que "cap escola, encara que sigui de fet catòlica, podrà portar el títol d'escola catòlica sense el consentiment de l'autoritat eclesiàstica competent"(Cànon 803 § 3).[1]

Segons el cens de la Congregació per a l'Educació Catòlica, el nombre total d'universitats i institucions catòliques d'educació superior a tot el món és 1.358. L'orde dominicà va ser "el primer orde instituït per l'Església amb una missió acadèmica".[2] El 2013 l'orde religiós catòlic amb el major nombre d'universitats al món és la Companyia de Jesús, amb 114.[3]

Referències

  1. Reyes Vizcaíno, Pedro María. «La Universidad Católica: identidad y organización». Iuscanonicum.org. Ius Canonicum - Derecho Canónico en la web. [Consulta: 14 setembre 2013].
  2. Mandonnet, Félix. «Accessed Order of Preachers». Catholic Encyclopedia (1913). [Consulta: 13 setembre 2013].
  3. «Jesuit Educational Institutions for Tertiary Education in the World». Sophia University. Arxivat de l'original el 25 de juny 2017. [Consulta: 13 setembre 2013].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9