Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Universitat Russa de l'Amistat dels Pobles

Infotaula d'organitzacióUniversitat Russa de l'Amistat dels Pobles
(ru) Российский университет дружбы народов Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata

LemaScientia unescamus Modifica el valor a Wikidata
EpònimPatrice Lumumba Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtРУДН Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat
editor en accés obert Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1960
Activitat
Membre deAssociació d'Universitats Europees
Agència Universitària de la Francofonia
Associació Internacional d'Universitats Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants31.759 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
RectorVladimir Filippov (en) Tradueix
Oleg Yastrebov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis

Lloc webrudn.ru Modifica el valor a Wikidata

Facebook: RUDNUniverse X: UniversityRudn Instagram: rudn_university VK: rudn_university Youtube: UCnl1_mDInBHWEUNifLa9_aA Modifica el valor a Wikidata

La Universitat Russa de l'Amistat dels Pobles (RUDN), coneguda de 1961 fins a 1991 com a Universitat Patrice Lumumba, en honor al líder independentista congolès que havia estat assassinat en un cop d'estat aquell gener, és una universitat pública situada a Moscou.

Va ser fundada el 1960 per mitjà d'una resolució del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i del Consell de Ministres de l'URSS[1] amb l'objectiu d'ajudar els països que recentment havien aconseguit la independència de les potències colonials[2] i promoure els interessos de la política exterior soviètica als països no-alineats. El propòsit principal de la universitat era formar persones d'Àsia, Àfrica, Europa de l'Est i Amèrica Llatina,[3] i va ser considerada l'«Oxford» de Rússia a mitjans dels anys 1980 a causa del prestigi que va aconseguir ràpidament.[4]

Sergey Vasilievich Rumiantsev, doctor en enginyeria, va ser el primer rector de la universitat. Va ser el seu rector fins al 1970. L'any 1960 es van iniciar els estudis de rus per a estudiants internacionals. Els primers 288 estudiants de 47 països es van graduar el 1965.

El març de 2023, el nom de Patrice Lumumba va tornar a formar part del nom oficial de la universitat.[5][6][7]

Referències

  1. Abigail Judge Kret, "'We Unite with Knowledge' The Peoples’ Friendship University and Soviet Education for the Third World." Comparative Studies of South Asia, Africa and the Middle East 33.2 (2013): 239-256.
  2. «Decree of the Central Committee of the CPSU, Council of Ministers of the USSR of 05.02.1960 N 130 "On the organization of the Peoples' Friendship University"». consultant.ru, 11-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 11 octubre 2022].
  3. Rubinstein, p. 64.
  4. «Peoples Friendship University of Russia». usnews.com, 11-10-2022. Arxivat de l'original el 2022-07-10. [Consulta: 11 octubre 2022].
  5. «Press release on restoring the name of Patrice Lumumba to the Peoples’ Friendship University of Russia - Министерство иностранных дел Российской Федерации». [Consulta: 9 agost 2023].
  6. «РУДН вернули имя Патриса Лумумбы». [Consulta: 9 agost 2023].
  7. «РУДН спустя 30 лет вернули имя Патриса Лумумбы» (en rus), 23-03-2023. [Consulta: 9 agost 2023].

Bibliografia

  • Kret, Abigail Judge Comparative Studies of South Asia, Africa and the Middle East, 33, 2, 01-08-2013, pàg. 239–256. DOI: 10.1215/1089201X-2322516. ISSN: 1089-201X.
  • Rubinstein, Alvin Z. Problems of Communism, 20, 6, 1971, pàg. 64–69 [Consulta: 15 desembre 2021].
  • Vitzthum, Nikolaus Graf Demokratizatsiya, 30, 3, Summer 2022, pàg. 357–392.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9