Umberto Saba
Umberto Saba, nom amb què és conegut Umberto Poli (Trieste, 9 de març de 1883 - Gorizia, 25 d'agost de 1957) va ser un poeta italià.[1][2][3] BiografiaNascut a Trieste el 1883, fill de mare hebrea, el pare abandona la família en néixer Umberto, que va estar fins als tres anys sota les cures d'una institutriu, l'eslovena Peppa. A casa d'aquesta, el poeta va trobar una espècie de 'paradís', perdut en tornar a la casa materna. Saba va patir múltiples traumes en el nou ambient familiar que li van produir anys després una greu neurosi, que l'introduí a la teràpia psicoanalítica.[4] Amant de la literatura des de ben aviat, inicia els estudis literaris a la Universitat de Pisa el 1903. El 1905 es trasllada a Florència per establir contacte amb les formes més vives de la cultura italiana. A la tornada a Trieste, el 1909 es va casar amb Carolina Wölfler, nomenada Lina en els seus versos, amb qui el 1910 va tenir una filla. Plegats, van viure a diversos llocs del nord d'Itàlia fins que Saba va comprar una llibreria a Trieste el 1919. La primera edició del seu gran Canzoniere, va ser publicada a càrrec seu el 1921. Participà en la Primera Guerra Mundial i, acabada la contesa, torna a Trieste, compra una llibreria i s'ocupa de la seva gestió.[4][5]
Referències
|