Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Franca Grisoni

Plantilla:Infotaula personaFranca Grisoni
Biografia
Naixement20 març 1945 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sirmione (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoetessa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1986 Modifica el valor a Wikidata -
Premis


Franca Grisoni (Sirmione, 20 de març de 1945) és una poetessa italiana. Escriu lírica d’amor en brescià, dialecte oriental del llombard.

Biografia

Grisoni escriu en brescià, el dialecte llombard de la seva ciutat natal, Sirmione, on encara viu.[1] Va debutar amb l'antologia La böba el 1986, amb la qual va guanyar el premi Bagutta en la secció de "debutants" el 1987;[2][3] el mateix any va publicar El so che té se te, amb el que va guanyar el premi Empoli.

El 1988, la tercera antologia de la poetessa titulada L'oter, va ser acceptada per l'editor Giulio Einaudi per a la sèrie Collezione di poesia, amb una introducció del crític literari Franco Brevini.

El 1997 amb De chi, di qui va guanyar el premi Viareggio,[4] i el 2005 el seu llibre L'ala va guanyar el premi nacional de poesia "Biagio Marin".[5] El 2009 va rebre el premi Salvo Basso.[6]

El 2008, tota la seva producció es va recollir per primera vegada al volum Poesie, que també contenia la col·lecció inèdita Fiat, amb un prefaci de l'acadèmic Pietro Gibellini.

També escriu per a revistes i per a Il Giornale di Brescia.

Obra

  • La böba, San Marco dei Giustiniani, 1986
  • El so che té se te, Pananti, 1987
  • L'oter, Einaudi, 1988
  • Ura, Pegaso, 1993
  • De chi, Scheiwiller, 1997
  • La giardiniera, Centro Studi Franco Scataglini, 1998
  • L'ala, Liboà, 2005
  • Nel tempo di Mattioli, L'obliquo, 2007
  • Passiù. Passione, L'obliquo, 2008
  • Compagn, Morcelliana, 2012
  • Croce d'amore. Crus d'amur.Passione in versi ispirata dai capolavori del Romanino, a cura de Giuseppe Langella, Fabio Larovere, Interlinea edizioni, 2016[7]
  • Alzheimer d'amore. Poesie e meditazioni su una malattia, Interlinea edizioni, 2017[8]

Referències

  1. ↑ «Il mio dialetto lingua del cuore e della pancia» (en italià). La Repubblica, 24-05-2015. [Consulta: 17 gener 2021].
  2. ↑ «IL 'BAGUTTA' ALLA GRISONI E A MAGRIS» (en italià). La Reppublica, 29-11-1986. [Consulta: 17 gener 2021].
  3. ↑ «Il «Bagutta» a Magris per «Danubio»» (en italià). l'Unità, 29-11-1986. [Consulta: 17 gener 2021].
  4. ↑ «Premio Letterario Viareggio-Rèpaci» (en italià). Premio Letterario Viareggio-Rèpaci, 1997. Arxivat de l'original el 2015-02-18. [Consulta: 17 gener 2021].
  5. ↑ «POESIA IN DIALETTO BIAGIO MARIN 6° PREMIO NAZIONALE (2007)» (en italià). biagiomarin.it. [Consulta: 17 gener 2021].
  6. ↑ «A Franca Grisoni il Premio Salvo Basso 2009» (en italià). Rebecca Libri, 04-06-2009. [Consulta: 17 gener 2021].
  7. ↑ «Franca Grisoni – Croce d’amore» (en italià). Centro Studi Biagio Marin, 09-07-2016. [Consulta: 17 gener 2021].
  8. ↑ «Alzheimer d'amore. Poesie e meditazioni su una malattia Franca Grisoni pdf» (en italià). tionoicentpuc. [Consulta: 17 gener 2021].[Enllaç no actiu]

Bibliografia

  • Berardinelli, Alfonso. «La lingua del cuore di Franca Grisoni (a cura d'Angela Borghesi)». A: I dieci libri dell'anno 2008/2009 (en italià). Scheiwiller, 2009, p. 99-110. ISBN 9788876446085. 
Kembali kehalaman sebelumnya