Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ulrich Schmidl

Plantilla:Infotaula personaUlrich Schmidl
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1514 Modifica el valor a Wikidata
Straubing (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1579 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64/65 anys)
Ratisbona (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmalnutrició
Nacionalitatalemany
ReligióCatòlica
Es coneix perPrimera crònica coneguda de la conquesta de l'Argentina
Activitat
Ocupaciósoldat Lansquenet, viatger i cronista
Família
ParentsMartín Elcano Modifica el valor a Wikidata

Goodreads character: 941696 Project Gutenberg: 9276
Buenos Aires a poc de fundada; 1536.

Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2]

Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de Buenos Aires. Durant vint anys recorre el que anomena "Paradís de les selves del Paraguai i el Chaco". Els seus relats, testimonis d'un conqueridor no espanyol, es converteixen en les primeres cròniques dels territoris que després serien Argentina i Paraguai.

El 1554 torna a Estraubingen, on hereta el patrimoni del seu germà i es converteix en regidor. Ha de fugir de la ciutat per professar l'luteranisme, dirigint-se a Ratisbona el 1562, on mor el 1579.

El seu relat apareix per primera vegada el 1567, en alemany. El 1599 en llatí, en una edició de Levinus Hulsius, i en el mateix any a la setena part dels grans viatges de Teodor de Bry, tant en llatí com en alemany. De Bry i Hulsius han realitzat gravats que il·lustren les aventures de Schmidl.[3]

Catalanades

El nom de "Riu de la Plata" es deu al fet que els indis els van dir que hi havia plata, curiosament resulta que no van precisar a quina distància es trobava aquesta plata i... resulta que calia anar Paranà amunt fins al Potosí. Un espanyol va fer el penós viatge i es va fer molt ric, però al final el van matar els indis.

És molt peculiar la gran quantitat de catalanades que hi ha a la versió castellana del seu llibre i... per un alemany!!

« :..llegamos a Bonas Ayers, nuestro capitán Marthín Doménigo Eyolla (Irala)
..mas este puerto se llama también S. Katarinna;
..allí quiso él cargar bastimento de la ciudad Nostra Singnora hasta este pueblo o bahía de S. Katarina (454).
..Traía pues consigo de Hispania su gubernazión (provisión?) de la Cesárea Majestad, y decía que Marthín Domenigo Eyolla (Irala)
..capitanes llamados Anthoni Gabrero (Antonio Cabrera) y Tigo Tobellin
..capitán general Albernuso Capessa de Bacha
..en la ciudad Nostra Singnora de Sunssió
..un capitán llamado Jan Salleysser (Juan de Salazar)
..Item tienen algo de trigo turco (maíz), manndeoch (mandioca o fariña), manduiss (maní), padades (batatas)
..a un cerro llamado Sannt Ferdinandt (481)
..amossenes (amazones) no tienen ni oro ni [plata], sinó en Terra ferma (tierra firme), esto es, tierra adentro,
..pämb (palma) llamada palmides (palmitos) y cardes (cardos) (544) (fa tots els plurals en "es" a la catalana)
..3 españoles, de los que uno, con el nombre de Jehronimus (Gerónimo), había sido trompa de thonn (don) Piettro Manthossa,
..los cuales 3 españoles había dejado Jann Eyollas [259] (Ayolas) enfermos entre los peyssennes
..un español, llamado Parnau.. al dicho Pernau a quien a más tiene otro factor allí en Vincendo (S. Vicente), llamado Petter Rosel
..é mandó á Pedro Estopiña Capessa de Bacha
»

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9