Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ugo Morin

Plantilla:Infotaula personaUgo Morin
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 febrer 1901 Modifica el valor a Wikidata
Trieste (Imperi austrohongarès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r gener 1968 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Pàdua (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pàdua (1923–1926)
Istituto Nautico Tomasso di Savoia (1920–1923) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiAnnibale Comessatti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Pàdua (1946–1968)
Università degli Studi di Firenze (1942–1946)
Universitat de Pàdua (1926–1942) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralTomaso Millevoi i Adalberto Orsatti Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesGabriele Morin i Maria Picinich


Ugo Morin (Trieste, 7 de febrer de 1901 - Pàdua, 1 de gener de 1968) va ser un matemàtic italià.

Vida i Obra

Els seus pares eren nascuts a l'illa de Lussino (avui a Croàcia) i, tot i que vivien a Trieste, van decidir marxar a Àustria quan Morin era menut, per l'inestable situació política de la ciutat, sota sobirania austríaca però reivindicada per Itàlia. Va cursar els estudis secundaris a Àustria (per això parlava l'alemany) i, en acabar la Primera Guerra Mundial va tornar a Trieste. El 1919 s'enrola a les legions comandades per D'Annunzio a la conquesta de Fiume (avui Rijeka, Croàcia).[1] Després del fracàs de l'expedició, va tornar a Trieste on va obtenir el títol de capità mercant a l'Escola Nàutica de la ciutat. Però va abandonar l acarrera marina per endinsar-se en l'estudi de les matemàtiques a la universitat de Pàdua, en la qual va obtenir el doctorat el 1926 sota la direcció d'Annibale Comessatti.[2]

A partir de 1926 va treballar a la universitat de Pàdua, primer com assistent de Comessatti i des de 1935 com professor titular. El 1942 obté per oposició la càtedra de geometria de la universitat de Florència i el 1946 va retornar a Pàdua per a fer-se càrrec de la càtedra que havia deixat vacant la mort de Comessatti i en la que va romandre fins a la seva mort.[3] El període florentí i una anys anteriors van ser especialment importants en la seva vida pel seu compromís polític, contrari al govern feixista de l'època, i per les amistats que va trenar en aquest àmbit tant a Venècia com a Pàdua.[4]

La seva obra consta d'una cinquantena de publicacions entre articles científics, articles didàctics i llibres de text de nivell universitari i secundari.[5] Entre les seves primeres recerques cal destacar els seus estudis sobre els plans amb dues incidències en un punt i pertanyents a un mateix espai lineal.[6] La disciplina a la que más va contribuir va ser la geometria algebraica i, dins d'ella, el tema de les equacions paramètriques diferencials va rebre una atenció especial per la seva part, amb aportacions importants.[7] Va tenir, a més, una inclinació important per estudiar la didàctica de la matemàtica.

Referències

  1. Sterpetti, 2012, p. Dizionario.
  2. Predonzan, 2001, p. 9.
  3. Predonzan, 2001, p. 10.
  4. Predonzan, 2001, p. 11.
  5. Predonzan, 2001, p. 16-21.
  6. O'Grady, 2013, p. 553 i ss.
  7. Verra, 2008, p. 166-167.

Bibliografia

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Ugo Morin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Sterpetti, Fabio. «Morin, Ugo». Dizionario Biografico degli Italiani, 2012. [Consulta: 10 maig 2021]. (italià)
  • Conte, Alberto. «L'eredità scientifica di Ugo Morin». Dipartimento di Matematica 'Tullio Levi-Civita' - YouTube, 2019. [Consulta: 10 maig 2021]. (italià)
  • «Ugo Morin». MatePristem - Università Bocconi. [Consulta: 10 maig 2021]. (italià)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9