Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Udu

Infotaula d'instrument musicalUdu
Tipusaeròfon i instrument de percussió Modifica el valor a Wikidata
Classificació Hornbostel-Sachs111.24+413.2 Modifica el valor a Wikidata
Professió artísticaigbos i hausses Modifica el valor a Wikidata

L'udu (igbo: ùdù) és un aeròfon plosiu (en aquest cas implosiu) i un idiòfon dels igbos de Nigèria.[1] En la llengua Igbo, ùdù significa ‘vaixell’. De fet és una gerra d'aigua amb un forat addicional, que tocaven les dones igbo a les cerimònies.[2] Normalment l'udu és fet d'argila. L'instrument és toca amb la mà. L'intèrpret produeix un so profund copejant ràpidament el forat gran.[3] Hi ha moltes maneres de canviar els tons, depenent de la col·locació de l'altra mà al forat superior. A més, tot el recipient pot ser tocat amb els dits. Avui és molt utilitzat per percussionistes en estils de música diferents.

Instruments derivats

Udus

Existeixen diversos instruments, tradicionals i moderns, que han derivat de l'udu. Aquests inclouen l'utar, en el qual l'udu és allargat, més pla; el kim-kim, que té dues cambres i dos forats; i el zarbang-udu que afegeix una membrana de pell a les obertures, desenvolupat pel percussionista persa Benham Samani. La membrana i els forats es poden tocar amb una o dues mans a la vegada.

Referències

  1. Alexander Akorlie, Agordoh. Nova Publisher. African Music: Traditional and Contemporary, 2005, p. 81. 
  2. Nzewi, Meki. University of Bayreuth. Musical Practice and Creativity: An African Traditional Perspective, 1991, p. 68. 
  3. «Schlagwerk percussion website Arxivat 2016-04-07 a Wayback Machine.». Schlagwerk. [Consulta: 2 agost 2012].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9