Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Txeboksari

Plantilla:Infotaula geografia políticaTxeboksari
Чебоксары (ru)
Шупашкар (cv) Modifica el valor a Wikidata
Fotomuntatge
Imatge
Tipusentitat territorial administrativa de Rússia, ciutat/poble i gran ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 56° 08′ N, 47° 15′ E / 56.13°N,47.25°E / 56.13; 47.25
EstatRússia
RepúblicaTxuvàixia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Conté la subdivisió
Població humana
Població496.350 (2024) Modifica el valor a Wikidata (1.978,51 hab./km²)
Idioma oficialtxuvaix
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície250,87 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud178 m Modifica el valor a Wikidata
Creació1469 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governVladímir Dobrokhótov Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal428000–428038 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic8352 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO97701000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO97401000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgcheb.cap.ru Modifica el valor a Wikidata

Xupaixkar o Txeboksari (txuvaix: Шупашкар [ʂubɑʂˈkɑr], Şupaşkar, Xupaixkar; rus: Чебокса́ры, Txeboksari) és una ciutat de Rússia, capital de Txuvàixia, i port al riu Volga. La seva població és de 496.350 habitants (2024). Té una ciutat satèl·lit, Śĕnĕ Şupaşkar (en txuvaix: «nou Xupaixkar»), a uns sis kilòmetres a l'est amb una població de 120.650 habitants (cens 2021).

La ciutat està dividida en tres districtes: els de Kalinin, Lenin i Moscou. El territori administratiu de la ciutat té una part rural i majoritàriament boscosa a l'altra riba del Volga, l'única part de Txuvàixia a la riba esquerra del Volga.

Història

Les excavacions arqueològiques mostren construccions búlgarotxuvaixes dels segles xii a l'emplaçament de l'antic nucli urbà i un assentament urbà del tombant dels segles xiii i xiv.[1][2] Alguns autors suposen que la ciutat podria haver-se fundat per refugiats búlgars, potser en part provinent de la ciutat d'Aslă Suvar («antic Suvar»), cap a 1237, que fugien de la conquesta mongola de la Bulgària del Volga.[3]

A la Carta de Pizzigano de 1367 i al tercer mapa de l'Atles català de 1375, en lloc de Xupaixkar, es dibuixa una imatge d'una ciutat sense indicació del nom. Al mapamundi de Fra Mauro de 1459, basat en mapes anteriors, la ciutat de Veda-Suar es troba al lloc de ciutat. Aquest nom sembla provenir del txuvaix Văta Săvar («Suvar mig/mitjà», els suvars essent un poble lligat als txuvaixos o una altra denominació per a ells).[4][5]

Una crònica russa esmenta «Txeboksar» com un assentament conegut a la ruta del Volga en relació amb la campanya del voivoda Ivan Runo contra Kazan el maig de 1469.[6] És aquesta data la que, en època soviètica, es va decidir retenir i va incloure's en l'escut de la ciutat. Des de llavors, la ciutat ha celebrat els 500 anys (el 1969) i els 550 anys (el 2019) de la ciutat, la qual cosa no ha estat exempta de polèmica.[7]

Clima

Dades climàtiques a Txeboksari/Xupaixkar (normals: 1991–2020, extremes: 1929–2020)
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 4.7
(40.5)
5.0
(41)
13.5
(56.3)
28.6
(83.5)
32.6
(90.7)
36.4
(97.5)
38.6
(101.5)
39.9
(103.8)
29.7
(85.5)
25.0
(77)
13.4
(56.1)
7.0
(44.6)
39.9
(103.8)
Màxima mitjana °C (°F) −7.3
(18.9)
−6.6
(20.1)
−0.3
(31.5)
9.9
(49.8)
18.9
(66)
22.5
(72.5)
24.9
(76.8)
22.5
(72.5)
16.2
(61.2)
7.9
(46.2)
−0.6
(30.9)
−5.6
(21.9)
8.5
(47.3)
Mitjana diària °C (°F) −10.0
(14)
−9.6
(14.7)
−3.6
(25.5)
5.3
(41.5)
13.4
(56.1)
17.5
(63.5)
19.7
(67.5)
17.4
(63.3)
11.7
(53.1)
4.7
(40.5)
−2.8
(27)
−8.0
(17.6)
4.6
(40.3)
Mínima mitjana °C (°F) −12.7
(9.1)
−12.4
(9.7)
−6.6
(20.1)
1.3
(34.3)
8.3
(46.9)
12.7
(54.9)
14.9
(58.8)
13.0
(55.4)
8.0
(46.4)
2.1
(35.8)
−4.8
(23.4)
−10.4
(13.3)
1.1
(34)
Mínima rècord °C (°F) −42.3
(−44.1)
−42.2
(−44)
−32.5
(−26.5)
−21.4
(−6.5)
−5.1
(22.8)
−4.8
(23.4)
1.7
(35.1)
−1.5
(29.3)
−7.5
(18.5)
−15.3
(4.5)
−29.9
(−21.8)
−44.3
(−47.7)
−44.3
(−47.7)
Precipitació mitjana mm (polzades) 32
(1.26)
24
(0.94)
29
(1.14)
33
(1.3)
41
(1.61)
64
(2.52)
70
(2.76)
59
(2.32)
51
(2.01)
58
(2.28)
43
(1.69)
36
(1.42)
540
(21.26)
Mitjana de dies de pluja 2 0 3 10 16 15 13 12 20 15 11 10 127
Mitjana de dies de neu 25 16 16 4 0 0 0 0 0 7 14 23 105
Humitat relativa mitjana (%) 85 80 79 58 56 59 52 62 74 79 87 86 71
Font: Погода и Климат[8]

Referències

  1. «Čeboksary: istorija i sovremennostʹ» (en rus). Nacionalʹnaja biblioteka Čuvašskoj Respubliki. [Consulta: 26 desembre 2024].
  2. Krasnov i Kaxovskij, 1978.
  3. Diversos autors, 2019, p. 30-32.
  4. Ivanov, 2015, p. 6.
  5. Diversos autors, 2019, p. 29-30.
  6. Pospelov, 2003.
  7. «Skolʹko let Čeboksaram — 550 ili 782?» (en rus). Idel.Realii, 02-05-2019 [Consulta: 26 desembre 2024].
  8. «Погода в Чебоксарах». Pogoda.ru.net. [Consulta: 5 novembre 2021].

Bibliografia

  • Diversos autors. Čeboksary: istoričeskij očerk (en rus). 2a edició ampliada. Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2019. ISBN 978-5-7670-2800-9. 
  • Ivanov, E. I.. Starye Čeboksary (en rus). Xupaixkar: Čuvašskoe knižnoe izdatelʹstvo, 2015. 
  • Krasnov, Ju. A.; Kaxovskij, V. F.. Srednevekovye Čeboksary: materialy Čeboksarskoj èkspedicii 1969—1973 gg. (en rus). Moscou: Nauka, 1978. 
  • Pospelov, E. M.. Geografičeskie nazvanija Rossii (en rus). Moscou: Knižnaja naxodka, 2003. 

Enllaços externs

Escut de Txuvàixia Ciutats de Txuvàixia Bandera de Txuvàixia
Capital: Txeboksari/Xupaixkar

Alàtir | Kanaş | Kuslavkka | Sĕntĕrvărri | Śĕmĕrle | Śĕnĕ Şupaşkar | Śĕrpü | Yetĕrne

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9