Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tuvinians

Infotaula grup humàTuvans
Тывалар
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total295.384 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Llenguatuvinià, rus i mongol Modifica el valor a Wikidata
ReligióPredominantment tengrianisme amb budisme tibetà ("Lamaisme").
Part depobles turquesos Modifica el valor a Wikidata
Grups relacionatsTofalar, soiots, altres pobles túrquesos i mongols Uriankhai
Geografia
EstatRússia, Mongòlia i República Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Tuvà Tuvà
 Rússia236.000[1]
 Mongòlia31.823 (5,169 Tuvans; 26.654 Uriankhai)
 Xina~3.900[1]

Els tuvans o tuvinians (tuvinià: Тывалар, Tyvalar; mongol: Tuva Uriankhai) són un poble túrquic que habita el sud de Sibèria, sobretot a l'actual República de Tuvà. Històricament, es coneixien sota el nom d'Uriankhai, per la seva designació en mongol.[2] Antigament també havien rebut la denominació de soions o soiots.

El tuvans parlen un idioma túrquic, el tuvinià i la seva història recent els arrela amb els pobles mongols, túrquics i samoiedes. A la República de Tuvà, els tuvinians representen, amb més de 200.000 persones, la majoria de la població (64,1% el 1989).

Els tuvans, històricament, han estat nòmades i ramaders de diversos animals, incloent-hi cabres, ovelles, iacs, rens i camells. Tradicionalment vivien en tendes iurta. Es dividien en nou regions anomenades: Khoshuun, Tozhu, Salchak, Oyunnar, Khemchik, Khaasuut, Shalyk, Nibazy, Daavan & Choodu, i Beezi.[3]

Assentament actual dels tuvans a Rússia, prop de Mongòlia

Notes

  1. 1,0 1,1 [enllaç sense format] http://www.joshuaproject.net/people-profile.php
  2. "Uriyangqad, és el plural de Uriyangqan, originalment el plural de Uriyangqai."
    Krueger (1977, p. 10) que alhora cita Serruy, Henry «The Mongols in China during the Hung-wu Period». Melanges chinois et bouddhiques [Brussel·les], vol. 11, 1959, pàg. 282-283.
  3. The Uralic and Altaic Series By Denis Sinor, John R. Krueger, Jüri Kurman, Larry Moses, Robert Arthur Rupen, Vasilij Vasilevič Radlov, Kaare Grłnbech, George Kurman, Joshua A. Fishman, Stephen A. Halkovic, Robert W. Olson, V Diószegi, American Council of Learned Societies, Melvin J. Luthy, Luc Kwanten, Karl Nickul, A. A. Popov, Susan Hesse, Routledge, 1996.

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9