Els tuvans o tuvinians (tuvinià: Тывалар, Tyvalar; mongol: Tuva Uriankhai) són un poble túrquic que habita el sud de Sibèria, sobretot a l'actual República de Tuvà. Històricament, es coneixien sota el nom d'Uriankhai, per la seva designació en mongol.[2] Antigament també havien rebut la denominació de soions o soiots.
El tuvans parlen un idioma túrquic, el tuvinià i la seva història recent els arrela amb els pobles mongols, túrquics i samoiedes. A la República de Tuvà, els tuvinians representen, amb més de 200.000 persones, la majoria de la població (64,1% el 1989).
Els tuvans, històricament, han estat nòmades i ramaders de diversos animals, incloent-hi cabres, ovelles, iacs, rens i camells. Tradicionalment vivien en tendes iurta. Es dividien en nou regions anomenades: Khoshuun, Tozhu, Salchak, Oyunnar, Khemchik, Khaasuut, Shalyk, Nibazy, Daavan & Choodu, i Beezi.[3]
↑"Uriyangqad, és el plural de Uriyangqan, originalment el plural de Uriyangqai." Krueger (1977, p. 10) que alhora cita Serruy, Henry «The Mongols in China during the Hung-wu Period». Melanges chinois et bouddhiques [Brussel·les], vol. 11, 1959, pàg. 282-283.
↑The Uralic and Altaic Series
By Denis Sinor, John R. Krueger, Jüri Kurman, Larry Moses, Robert Arthur Rupen, Vasilij Vasilevič Radlov, Kaare Grłnbech, George Kurman, Joshua A. Fishman, Stephen A. Halkovic, Robert W. Olson, V Diószegi, American Council of Learned Societies, Melvin J. Luthy, Luc Kwanten, Karl Nickul, A. A. Popov, Susan Hesse, Routledge, 1996.
Krueger, John R. John R. Krueger. Tuvan Manual. Editor Emeritus: Thomas A. Sebeok. Indiana University Publications, 1977 (Uralic and Altaic Series Volume 126). ISBN 0877502145.
Mongush, M.V. «Tuvans of Mongolia and China». International Journal of Central Asian Studies, 1, 1996, pàg. 225–243.