Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tuggurt

Plantilla:Infotaula geografia políticaTuggurt
تقرت (ar)
ⵜⵓⴳⵓⵔⵜ (zgh) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat, comuna d'Algèria i oasi Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 33° 06′ N, 6° 04′ E / 33.1°N,6.07°E / 33.1; 6.07
EstatAlgèria
ProvínciaProvíncia de Tuggurt
DistricteDistricte de Tuggurt Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població143.270 (2008) Modifica el valor a Wikidata (663,29 hab./km²)
Geografia
Superfície216 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud80 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal30200 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic029 Modifica el valor a Wikidata

Tuggurt (amazic: ⵜⵓⴳⵓⵔⵜ, literalment ‘la porta’, ‘l'accés’; àrab: تقرت, Tuqqurt o Tuggurt; francès: Touggourt) és una ciutat d'Algèria, a la província de Ouargla, situada en un oasi de la zona sahariana, amb notable producció de dàtils al seu palmerar. Antigament, estava rodejada per una rasa que els francesos van tapar. Tota la zona de l'oasi és prou fèrtil. Una carretera la uneix a través del desert amb El Oued i una altra amb Témacine. La regió s'anomena Oued Righ, i inclou les poblacions de M'Rara, Djamaa, El M'Ghair i Temacine; la regió és un centre de comerç i turisme destacat i hi resideixen 120.000 habitants. A 9 km al sud-est, hi ha l'aeroport de Touggourt-Sidi Mahdi. Té estació de ferrocarril.

Història

La tomba dels reis a Touggourtrt

Segons Ibn Khaldun, una fracció de la tribu amaziga dels Righa es va apoderar de la regió entre Biskra i Ouargla, on es va barrejar amb altres poblacions del grup zeneta; també hi havia algunes comunitats de jueus. La ciutat de Tuggurt va estar sota dependència dels sobirans d'Ifríqiya o dels governadors de Biskra.

Sultanat de Tuggurt

La dinastia dels Bani Djellab va governar a la regió de Tuggurt entre 1414 i 1854, establint-hi un soldanat que va subsistir sota els otomans i fins al 1854, quan fou suprimit pels francesos. Aquell any el darrer soldà, Sulayman IV, fou deposat. Es coneixen les llistes de noms dels soldans resultats de tradicions orals, però únicament els dels darrers anys es poden més o menys ubicar cronològicament, tot i que encara les dates són força incertes.

Bibliografia

  • Pierre Fontaine, Touggourt. Capitale des oasis, París, Dervy, 1952.
  • Sultans de Touggourt, histoire d'une dynastie et d'un royaume saharien d'après le folklore et les documents contemporains, Magalie Boisnard, éditions Geuthner, 150 pàgs, 1933.
  • Richesses de la France, gener de 1962, Revue du Tourisme de l'Économie et des Arts número 50 1r trimestre 1962, 235 pags, imprimeries Delmas Bordeaux.
  • L'Algérie du Sud et ses peintres 1830-1960, Marion Vidal-Bué, Éditions Paris Méditerranée-Edif 2000, París i Alger, febrer 2003, ISBN 2-84272-175-6.
  • Amyntas - Feuilles de route de Biskra à Touggourt, André Gide, NRF Gallimard.
  • La ville et le désert: le bas-Sahara algérien, Marc Coté, Karthala, ISBN 2-84586-733-6.
  • Encyclopædia Britannica 11è edició (domini públic).
  • WorldStatesmen - Algèria.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9