Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tudó

Infotaula d'ésser viuTudó
Columba palumbus Modifica el valor a Wikidata

Columba palumbus palumbus Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes18,9 g Modifica el valor a Wikidata
Envergadura0,75 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries2 Modifica el valor a Wikidata
Període d'incubació de l'ou17 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN22690103 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreColumbiformes
FamíliaColumbidae
GènereColumba
EspècieColumba palumbus Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

El tudó,[1][2][3][4][5] colom tudó[6][7] o todó[8][9] (Columba palumbus) és un columbiforme molt estès per Europa, el nord d'Àfrica i l'Orient mitjà. És el tipus de colom més gros de la península Ibèrica i de les Balears i Pitiüses, robust i amb un cap molt petit en relació amb el cos, i presenta unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales. Té un plomatge gris tirant a blau al dors i una mica més clar a la part inferior del cos, amb pit de tints vinosos i la cua acabada amb una banda negra. El bec del tudó és ataronjat i les potes són vermelles. Els dos sexes presenten el mateix color; els joves, però, tenen uns colors més apagats i no presenten les taques blanques del coll.

Fotografia d'un tudó

Ecologia

A la península Ibèrica es divideix en grups sedentaris, que també realitzen desplaçaments locals, i els milions de tudons del centre i nord d'Europa que a la tardor es presenten per a la hivernada a través dels passos tradicionals del Pirineu basconavarrès i usen dormitoris també tradicionals que es troben a la gran majoria de terrenys plans, en alzinars preferiblement, així com en pinedes i eucaliptus.

A partir del març es pot veure el característic vol amorós del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de paràbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alçades de punta al cel. La cria se succeeix d'abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al niu situat als arbres, que és de construcció fràgil en forma de plataforma poc espessa a base de palets secs.

Referències

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «tudó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. «tudó». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «Tudó», Consell de Mallorca.
  4. «tudó». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «tudó» Arxivat 2020-10-23 a Wayback Machine., Llista de noms recomanats d’aucells en l’àmbit balear, Comissió de Nomenclatura del GOB - Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, amb la revisió de la UIB. Versió inicial. Juny 2006, entrada núm. 213, pàg. 10.
  6. «colom». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  7. «colom». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «todó» Diccionari Normatiu Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  9. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «todó». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 

Bibliografia

Algunes obres de consulta que contenen informació sobre el tudó en català:

  • Roger Tory Peterson, Guy Mountfort, P.A.D. Hollom, «Tudó (Columba palumbus)», a Guia dels ocells dels Països Catalans i d'Europa, traducció i adaptació coordinada per Jordi Sargatal, traducció i adaptació de Francesc Anton, Rosa Llinàs, Deli Saavedra, Jordi Sargatal, Erich Streich. Edicions Omega, Barcelona, 2a edició, 1995, pàg. 181,i també làmina 63 i mapa 187.
  • Lars Jonsson, «Tudó (Columba palumbus)», a Ocells d'Europa, amb el Nord d'Àfrica i l'Orient Mitjà, traducció i adaptació coordinada per Jordi Sargatal, traducció i adaptació d'Erich Streich, Frederic Streich, Deli Saavedra, Rosa Llinàs i Jordi Sargatal, Edicions Omega, Barcelona, 1994, pàg. 302-303.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9