Tub de PitotUn tub Pitot és un instrument de mesura de la pressió que serveix per calcular la pressió total, també anomenada pressió d'estancament, pressió romanent o pressió de recés (suma de la pressió estàtica i de la pressió dinàmica). Va ser inventat per l'enginyer Henri Pitot el 1732 [1] i va ser modificat al segle xix per Henry Darcy.[2] Es fa servir molt per mesurar la velocitat del vent en aparells aeris i per a mesurar les velocitats d'aire i gasos en aplicacions industrials. Els tubs pitot mesuren la velocitat en un punt donat del corrent de flux i no pas la mitjana de la velocitat del fluid mesurat.[3] Teoria d'operacióEn el punt (1) de l'esquema, embocadura del tub, es forma un punt d'estancament, la velocitat allà (v 1 ) és nul·la, i la pressió segons l'equació de Bernoulli augmenta fins: per tant: Sent:
Aplicant la mateixa equació entre les seccions (1) i (2), considerant que v 1 = v 2 = 0, es té: Sent:
després:
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|