Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Truèire

Plantilla:Infotaula indretTruyère
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial1450 m
Entitat territorial administrativaFrança Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCroix-de-Bor, Margeride, Losera
Final
Localitzacióal Òlt
a Entraygues-sur-Truyère, Avairon
DesembocaduraÒlt Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 43′ 48″ N, 3° 32′ 24″ E / 44.7299°N,3.54°E / 44.7299; 3.54
44° 38′ 38″ N, 2° 33′ 44″ E / 44.6439°N,2.5623°E / 44.6439; 2.5623
Afluents
29
Conca hidrogràficaconca del riu Truyère Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió167,2 (longitud) km
TravessaAlvèrnia, Migdia-Pirineus
Superfície de conca hidrogràfica3.280 km² Modifica el valor a Wikidata
Pont sobre la Truyère a Malzieu-Ville, a la Losera.

La Truèire (Truyère en francès) és un riu francès del Massís Central que discorre pels departaments de la Losera, el Cantal i l'Avairon. És l'afluent principal de l'Òlt, al qual conflueix per la riba dreta, per tant, és un subalfuent de la Garona, conca de la qual forma part.

Geografia

La Truèire té la font al bosc de la Croix-de-Bor, a les muntanyes de la Margeride, a 1.450 metres d'altitud, al departament de la Losera. El curs pren direcció nord-oest, però es desvia del riu Allier per anar cap a l'Òlt. Aquest curs es deu a les colades basàltiques del voclà del Plomb, al Cantal fa 7 milions d'anys, que van bloquejar el pas prop de Saint-Flour i en aquest punt, el riu gira cap al sud-oest i baixa per una vall de relleu jove, per desembocar al riu Òlt una mica més avall del municipi d'Entraigas.

Departaments i ciutats que travessa

Afluents principals

Hidrografia

El curs del riu és de 170 km de llargada amb desnivells importants, cosa que permet produir energia hidroelèctrica, com passa a les preses de Grandval, Serrans, Labarthe, Couesque... Les preses modifiquen els ecosistemes naturals i les activitats tradicionals com la pesca, sobretot la que usa la tècnica de la mosca.

El cabal ha esdevingut molt irregular amb les preses, així com les riuades per buidar els embassaments provoquen una erosió considerable. També s'incompleixen els cabals mínims, que provoquen la mort de molts peixos per asfíxia, així com l'entrada de materials tòxics.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9