Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tricorn

Pensionistes del Chelsea amb els tricorns emprats de la manera més típica amb una punta de front

El tricorn (o capell de tres puntes) és un tipus de barret rígid, d'ús masculí (civil, militar i clerical), que té l'ala doblegada tot formant tres puntes.[1] El tricorni és un tipus de tricorn propi de la Guàrdia Civil espanyola.[2]

El tricorn, usualment negre, té un ala molt ampla que es fixa a cada costat del cap i a la part posterior, la qual cosa dona lloc a una figura triangular. Aquest barret es duia normalment amb la punta cap endavant, com els Chelsea Pensioners del Regne Unit i els patriotes de la Revolució Americana. La copa és baixa, a diferència dels capells usats pels puritans o els barrets de copa alta del segle xix. Hi havia tricorns molt senzills, i també de summament extravagants que incorporaven fins i tot marges i plomes en or o plata.

Història

El xamberg, barret tou d'ala ampla amb una de plegada, que havia estat la lligadura militar d'ús general en el segle xvii, es va anar modificant progressivament fins a convertir-se en el tricorn, resultat de plegar l'ala per tres punts en comptes d'un. Durant la major part del segle xviii fou la lligadura bàsica dels militars, que el crearen, com també dels civils, que l'adoptaren aviat. A finals del segle xviii, en ser recollida la punta davantera, donà origen a una altra mena de lligadura estretament emparentada, el bicorn o capell de dues puntes, que convisqué amb el tricorn fins a desplaçar-lo.[3]

Des de finals del segle xviii l'ús del tricorn es redueix a ocasions cerimonials o solemnes; per exemple, forma part de l'uniforme de certs cossos tradicionals, com alguns uixers de parlament. Als Estats Units n'usen alguns equips esportius per a commemorar la independència del país.[4]

A títol de curiositat, cal dir que al cap de més d'un segle de la seva obsolescència universal, el tricorn fou recuperat el 1906 com a lligadura de campanya de l'exèrcit suec, sota el nom de trekantmössa (aproximadament 'gorra tricòrnica'), fins a ésser desplaçat per la gorra el 1923.

Tricorns en uniformes suecs model 1910 (lleu reforma del model 1906)

El tricorni

Un tipus específic de tricorn és l'anomenat tricorni, propi i característic de la Guàrdia Civil espanyola des de la fundació (1844), moment en què el tricorn ja era una lligadura anacrònica. El tricorni, fabricat en xarol, sorgí en ser recollida la punta davantera del tricorn. El tricorni constitueix, probablement, l'única excepció a la norma d'extinció generalitzada del tricorn: durant el segle xix i gran part del xx ha estat la lligadura d'ús habitual d'aquest cos policial, el qual encara avui el conserva en l'uniforme de gala.

Bibliografia

Referències

  1. «tricorn». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «tricorni». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. En alguns exèrcits, el tricorn havia desaparegut abans com a lligadura de la tropa; és el cas de l'austríaca, que des del 1769 usà, primer, un casquet (el Kaskett) i, després, un casc d'imitació grega clàssica (1798-1806/09), mentre que l'oficialitat conservà el tricorn fins que el substituí el bicorn.
  4. Costa, Roger «L'origen del tricorni». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, 2-2011, p. 7. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Història del tricorni Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine. al web de la Guàrdia Civil Espanyola (castellà)

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9