Tribunal de cassació
El Tribunal de cassació en molts països que tenen un sistema jurídic inspirat pel Codi napoleònic és el tribunal suprem. Aplica la «cassació»: l'anul·lació de sentències judicials definitives dictades pels tribunals ordinaris, consell suprem de justícia militar o per àrbitres perquè no són conformes a la llei, infringeixin les garanties processals fonamentals o per error en l'apreciació de les proves.[1] En principi no jutja el fons, sinó només la forma del plet al tribunal d'instància. Quan cassa una sentència, nomina un altre tribunal que ha de refer el plet. A Europa, abans de la creació del Tribunal Europeu de Drets Humans supranacional, era el darrer recurs possible. El sistema existeix a França, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg i altres països europeus. A l'Estat Espanyol, segons el cas, el Tribunal Suprem o els tribunals superiors de les comunitats autònomes actuen com a tribunal de cassació. A Catalunya el recurs de cassació és la via prioritària d'accés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dels assumptes civils regits pel dret català.[2] Vegeu també
Bibliografia
Referències
|