Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Trastorn cognitiu

Plantilla:Infotaula malaltiaTrastorn cognitiu
Tipustrastorn mental i síndrome orgànica cerebral Modifica el valor a Wikidata
Especialitatpsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Símptomesdisfunció cognitiva Modifica el valor a Wikidata
 Medicació
phenibut (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Patogènesi
Afectacognició Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10F09 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
MeSHD003072 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0029227 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1561 Modifica el valor a Wikidata

Els trastorns cognitius (TC) són una categoria de trastorns de la salut mental que afecten principalment les capacitats cognitives, inclosos l'aprenentatge, la memòria, la percepció i la resolució de problemes. Els trastorns cognitius inclouen el deliri i el trastorn cognitiu lleu i major (anteriorment conegut com a demència). Es defineixen per dèficits de capacitat cognitiva ja adquirida, així normalment representen un declivi i poden tenir una patologia cerebral subjacent.[1] El DSM-5 defineix sis dominis clau de la funció cognitiva: funció executiva, aprenentatge i memòria, funció perceptual-motora, llenguatge, atenció complexa i cognició social.

Tot i que la malaltia d'Alzheimer representa la majoria dels casos de trastorns cognitius, hi ha diverses afeccions mèdiques que afecten les funcions mentals com la memòria, el pensament i la capacitat de raonament, incloses la degeneració frontotemporal, la malaltia de Huntington, la demència amb cossos de Lewy, lesions cerebrals traumàtiques, malaltia de Parkinson, malaltia per prions i problemes de demència/cognitius a causa de la infecció pel VIH.[2] Els trastorns cognitius es diagnostiquen com a lleus o majors en funció de la gravetat dels seus símptomes. Tot i que els trastorns d'ansietat, de l'estat d'ànim i els trastorns psicòtics també poden tenir un efecte en les funcions cognitives i de memòria, el DSM-IV-TR no considera aquests trastorns cognitius, ja que la pèrdua de la funció cognitiva no és el símptoma principal (causal).[3] A més, els trastorns del desenvolupament, com el trastorn de l'espectre autista, normalment es desenvolupen al néixer o a principis de la vida en oposició a la naturalesa adquirida dels trastorns cognitius.

Les causes varien entre els diferents tipus de trastorns, però la majoria inclouen danys a les parts de la memòria del cervell.[4][5][6] Els tractaments depenen de com es produeix el trastorn. La medicació i les teràpies són els tractaments més habituals; no obstant això, per a alguns tipus de trastorns, com certs tipus d'amnèsia, els tractaments poden suprimir els símptomes, però actualment no hi ha cura.[5][6]

Referències

  1. «Neurocognitive Disorders of the DSM-5». Arxivat de l'original el 18 de setembre 2017. [Consulta: 2 octubre 2017].
  2. «DSM-5 and neurocognitive disorders». J. Am. Acad. Psychiatry Law, 42, 2, 2014, pàg. 159–64. PMID: 24986342.
  3. Guerrero, Anthony. Problem-Based Behavioral Science of Medicine. Nova York: Springer, 2008, p. 367–79. 
  4. Torpy, Janet «Delirium». The Journal of the American Medical Association, 300, 19, 2008, pàg. 2936. DOI: 10.1001/jama.300.24.2936. PMID: 19109124.
  5. 5,0 5,1 Torpy, Janet «Dementia». The Journal of the American Medical Association, 304, 7, 2010, pàg. 1972. DOI: 10.1001/jama.304.17.1972. PMID: 21045107.
  6. 6,0 6,1 Cicerelli, Saundra. Psychology. Upper Saddle River: Pearson Prentice Hal. 

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9