Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tràcia Oriental

Plantilla:Infotaula indretTràcia Oriental
Tipusregió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Part deTràcia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de la Màrmara (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 09′ 13″ N, 27° 22′ 00″ E / 41.1536°N,27.3667°E / 41.1536; 27.3667
Banyat permar Negra, mar Egea, mar de Màrmara i estrets turcs Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Superfície23.764 km² Modifica el valor a Wikidata
Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd = búlgars, taronja = turcs, marró = grecs).

Tràcia oriental (turc Doğu Trakya o simplement Trakya; búlgar Източна Тракия, Iztochna Trakiya; grec Ανατολική Θράκη, Anatoliki Thraki), també coneguda com a Tràcia turca, és la part de Turquia que forma geogràficament part d'Europa, a la part oriental de la regió històrica de Tràcia. La Tràcia turca també rep el nom de Turquia europea. Aquesta zona inclou el centre històric d'Istanbul, així com les ciutats d'Edirne (la capital històrica del vilayet otomà que comprenia tota Tràcia), Tekirdağ, Çorlu, Lüleburgaz i Kırklareli.

Províncies

La regió comprèn les tres il (províncies republicanes) d'Edirne, Kirklareli i Tekirdağ, junt amb les parts europees d'Istanbul i Çanakkale.

Província Superfície
(km²;)
Població
(cens de 2008)[1]
Densitat de població
(per km²;)
Províncies anteriorment en el vilayet d'Edirne:
Edirne 6,279 394,644 62.8
Kırklareli 6,550 336,942 51.4
Tekirdağ 6,218 770,772 123.9
Subtotal 19,047 1,502,358 78.8
Istanbul (part europea) 3,421 8,232,849 2406.5
Çanakkale (part europea) 1,296 64,268 49.5
Total 23,764 9,799,745 824.7

Vegeu també

Referències

  1. Institut Turc d'Estadística. «2008 Census, population by provinces and districts». Institut Turc d'Estadística, 2008. [Consulta: 2 febrer 2008].


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9