Tour de Romandia 2015
El Tour de Romandia 2015 fou la 69a edició del Tour de Romandia. La cursa es disputà entre el 28 d'abril i el 3 de maig de 2015 sobre un recorregut de 711,7 km per carreteres suïsses, distribuïts en sis etapes. Aquesta era la catorzena prova de l'UCI World Tour 2015. El vencedor final fou el rus Ilnur Zakarin (Team Katusha), que d'aquesta manera aconseguia la seva victòria més important com a professional fins al moment. Zakarin mostrà una gran regularitat, tant en les etapes de muntanya, com en la contrarellotge final i finalment guanyà amb 17 segons sobre el seu company d'equip, l'eslovè Simon Špilak. Completà el podi el britànic Christopher Froome (Team Sky), vencedor en les edicions de 2013 i 2014.[1][2] El Team Katusha no sols dominà la classificació general, sinó també bona part de les classificacions secundàries, ja que es va endur la classificació per equips i la de la muntanya i els punts anà a mans del rus Maxim Belkov. El francès Thibaut Pinot (FDJ) guanyà la classificació dels joves. EquipsEn ser el Tour de Romandia una cursa de l'UCI World Tour els 17 equips amb categoria World Tour tenen el dret i obligació a prendre-hi part. A banda, l'organitzador va convidar un equip continental professional, per totalitzar un gran grup amb 18 equips i 144 corredors.[3]
FavoritsEl principal favorit a la victòria final és Chris Froome (Team Sky), que defensa la victòria aconseguida en les edicions de 2013 i 2014.[4][5] Amb tot, l'estat de forma de Froome és incert, ja que si bé va començar bé la temporada, superant a Alberto Contador en la Volta a Andalusia, després el seu rendiment va baixar molt, sobretot a la Volta a Catalunya.[6] Els altres grans favorits són Nairo Quintana (Movistar Team), vencedor de la Tirrena–Adriàtica i Vincenzo Nibali (Astana Qazaqstan Team), vencedor del darrer Tour de França.[7][6] Quintana ha finalitzat en quarta posició a la Volta al País Basc, deixant-se veure en les etapes de muntanya.[8] Per la seva part, Nibali ha disputat les clàssiques de les Ardenes, però no guanya cap cursa des del passat juliol. Altres favorits són el company de Nibali Jakob Fuglsang, Simon Špilak (Team Katusha), Rigoberto Urán (Etixx-Quick Step), Rui Costa (Lampre-Merida), Thibaut Pinot (FDJ), Simon Yates (Orica-GreenEDGE) i Mathias Frank (IAM Cycling).[9][10] Etapes
Etapa 1
Primera etapa amb format de contrarellotge per equips pels voltants del llac de Joux, majoritàriament plana, tot i que en els darrers quilòmetre hi ha una petita ascensió a superar.[11] L'equip Team Sky de Chris Froome guanyà l'etapa per tan sols seixanta-tres centèsimes a l'equip Orica-GreenEDGE, de Michael Albasini, que fins al darrer instant va estar liderant la cursa. Geraint Thomas, primer a travessar la línia d'arribada de l'equip SKY és el primer líder. Nairo Quintana (Movistar Team) va perdre 40".[12][13]
Etapa 2
Etapa de mitja muntanya amb quatre ascensions puntuables, tres d'elles de segona categoria. La darrera de les ascensions, el Coll La Vue des Alpes es troba a tan sols 17 km per l'arribada.[14] Etapa marcada per una llarga escapada formada per Jonathan Fumeaux (IAM Cycling) i Maxim Belkov (Team Katusha), que foren neutralitzats a manca de 22 km per l'arribada, just abans de la darrera ascensió del dia. Poc després Geraint Thomas patí una punxada que el va fer perdre contacte amb el grup dels favorits i tota possibilitat de defensar el liderat en perdre més de 4 minuts en l'arribada. En la darrera ascensió foren diversos els ciclistes que intentaren l'aventura, mentre el gran grup anava perdent unitats pel darrere. Rein Taaramae (Astana Qazaqstan Team) va ser el que més a prop va estar de guanyar, ja que fou neutralitzat a manca de tan sols 2,5 km. En l'esprint el vencedor fou Michael Albasini (Orica-GreenEDGE), que passà a liderar la cursa.[15] Etapa 3
Nova etapa de mitja muntanya, amb quatre ports puntuables, dos de segona i dos de tercera categoria, situats en la segona meitat d'etapa.[16] Etapa moguda, amb tres homes, Kristof Vandewalle (Trek Factory Racing), Cheng Ji (Team Giant-Alpecin) i Brian Bulgac (Team LottoNL-Jumbo), escapats des del quilòmetre 8 i que foren neutralitzats a 48 de l'arribada. En els darrers quilòmetres es produïren diferents atacs: Thibaut Pinot (FDJ), Pierre Rolland (Team Europcar), Danilo Wyss (BMC Racing Team) i Jan Bakelants (AG2R La Mondiale), tots ells sense sort. En l'esprint el líder Michael Albasini tornà a demostrar ser el millor.[17][18]
Etapa 4
Etapa, a priori, més senzilla de totes les d'aquesta edició del Tour de Romandia, amb tan sols tres ports puntuables, dos de segona i un de tercera categoria, però situats en la segona part de l'etapa i el darrer a tan sols 12 km per l'arribada.[19] Etapa disputada sota la pluja que guanyà, en solitari, el suís Stefan Küng (BMC Racing Team), membre d'una escapada de cinc homes des del començament d'etapa, i que deixà als seus companys a manca de 20 km. Entre els favorits es va veure un moviment protagonitzat Tony Martin i Julian Alaphilippe (Etixx-Quick Step), que obligà l'equip dels favorits a reaccionar. Martin arribà amb escassos segons sobre el gran pilot a meta.[20][21]
Etapa 5
Etapa reina de la present edició, amb quatre ports de primera puntuables i final a Champex-Lac després de 14,4 km d'ascensió al 7% de desnivell.[22] Nova etapa disputada sota la pluja que es decidí en l'ascensió final a Champex-Lac. El Movistar Team va imprimir un fort ritme al grup principal del qual es van anar despenjant unitats. En la primera part de l'ascensió Chris Froome (Team Sky) va perdre alguns metres, però seguint al seu ritme aconseguí enllaçar amb el grup principal. Després de diversos intents per marxar en solitari, Thibaut Pinot (FDJ) ho aconseguí a manca de 4,5 km. Sols Simon Spilak (Team Katusha) li aguantà momentàniament la roda. Poc després Ilnur Zakarin (Team Katusha) deixà el grup format per Romain Bardet, Nairo Quintana, Rafał Majka i Froome, però mai arribà fins a Pinot, que guanyà amb set segons sobre Zakarin, nou líder de la cursa.[23][24]
Etapa 6
Darrera etapa que ha de servir per clarificar la general sota la modalitat de contrarellotge individual pels voltants de Lausana.[25] Tony Martin (Etixx-Quick Step), gran favorit a la victòria en la contrarellotge individual final no defraudà i es va endur la victòria amb 11 segons sobre Simon Spilak i 13 sobre Ilnur Zakarin, ambdós del Team Katusha. Zakarin hagué de canviar de bicicleta a manca de 5 km per un salt de cadena, però això no fou obstacle perquè confirmés el liderat aconseguit el dia abans i guanyés el Tour de Romandia.[1][2]
Classificacions finalsClassificació general
Classificacions secundàries
UCI World TourEl Tour de Romandia atorga punts per l'UCI World Tour 2015 sols als ciclistes dels equips de categoria ProTeam.
Evolució de les classificacions
Referències
Enllaços externs
|