Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Torxa de querosè

Una antiga torxa de querosè

Una torxa de querosè o torxa de petroli era un instrument per aplicar una flama amb calor difosa, de menys intensitat que la de la torxa d'oxiacetilè, per a diverses aplicacions. La versió americana no emprava querosè sinó benzina, i era sovint perillosa.

El combustible havia de ser pressuritzat amb una xeringa o una bomba. Avui en dia l'han tret fora d'ús, els recipients de gas a pressió, ja que, amb una gran varietat de formes més pràctiques, han obviat la necessitat de la bomba integrada.

Tècnicament, una "torxa de querosè" crema un combustible líquid convertit en un núvol de partícules amb un vaporitzador, després d'haver pressuritzat el dipòsit amb la manxa incorporada a la base.[1]

Història

Torxa de querosè primitiva

La primera patent coneguda de la "torxa de petroli" és de França i data del 7 de gener de 1791.

Una altra de les primeres patents de bufador ve dels EUA i és del 13 de maig de 1856.

El 1882, una tècnica molt innovadora de vaporització sota pressió va ser desenvolupada per CR Nyberg a Suècia i un any després, va començar la producció de la làmpada de pressió de Nyberg que va ser ràpidament copiada o fabricada amb llicència per molts altres fabricants de diversos països.

La torxa americana va ser desenvolupada a partir làmpada de pressió de Nyberg amb una base de cremat distintiu i s'alimentava amb gasolina, mentre que les versions europees utilitzaven querosè, per raons de seguretat i un cost econòmic més barat.

Després de la Guerra de Corea a la dècada de 1950, es van introduir molts canvis a la indústria mundial de torxes i a la dècada de 1970 la majoria dels fabricants dels vells tipus de torxa, que utilitzaven gasolina o querosè com a combustible, havien desaparegut. Queden diversos fabricants que fan làmpades de soldar de llautó "d'època" en països com Índia, Xina i Corea del Nord per als mercats on el gas propà és massa difícil d'obtenir per raons de distribució o massa car per a ser viable.

Aplicacions

El bufador s'usa comunament quan es requereix una flama nua d'alta temperatura però és necessària una calor difosa i estesa, però no tan calenta com la que requereixen aplicacions de soldadura d'alta temperatura: soldadura, d'ablaniment per a l'eliminació de la pintura, o el preescalfament de grans superfícies abans de la Soldadura, o en reparacions.

També és comú per a l'ús en el control de males herbes per mètodes de cremat controlat, per fondre neu i Gel de paviments a l'entrada de les cases en les zones de clima fred, especialment en els EUA i el Canadà. Els equips de reparació viària poden utilitzar un bufador per escalfar l'asfalt per a la reparació de les esquerdes en el manteniment preventiu.

Tipus i variants de cremadors

En la indústria i el comerç el cremador es defineix pel tipus de combustible que consumeix.

En tots dos tipus el dipòsit de combustible sovint és petit i serveix també com a mànec (totalment o parcialment), i generalment per omplir el dipòsit es canvia el tanc de combustible que conté el gas liquat.

En les formes amb combustible gasós de vegades s'alimenta a partir d'un cilindre de gas liquat de petroli a través d'una mànega: Exemple en aquest enllaç.

Variants

Una pistola de flama és un tipus gran de bufador amb un dipòsit de combustible incorporat, s'utilitza per a diverses finalitats: per processos de cremat controlat, control de males herbes, per a fondre la neu i el gel en els camins de vianants a l'hivern, per a fer contrafocs en un incendi, etc. En emprar aquest terme de vegades se sol confondre amb un llançaflames.

Temes relacionats

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9