Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Torres del Bisbe

Plantilla:Infotaula geografia políticaTorres del Bisbe
Imatge
(1910)
Tipusentitat singular de població Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 07′ 53″ N, 0° 22′ 45″ E / 42.13125°N,0.37905°E / 42.13125; 0.37905
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca
MunicipiGraus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície32 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud542 m Modifica el valor a Wikidata

Torres del Bisbe és una entitat de població que pertany actualment al municipi de Graus. Va tenir ajuntament propi fins a l'any 1974.[1]

El nom Torres dataria de l'època romana i referiria a una torre de vigilància a la carretera entre Astorga i Tarragona. Del segle VIII al segle xi, durant tres-cents anys hi ha hagut una presència arab important. Uns topònims indiquen l'existència d'una muralla avui desapareguda (Foramuro = fora de les muralles); les “portaleses” de Mariano, de Burrel i del Portal. És quasi segur que Ramir I d'Aragó va conquerir el poble el 1063.[2] Amb el nom de Torres de l'Abat de Sant Victorià estava sota la jurisdicció de l'abadia de Sant Victorià d'Assan.[1] El nom actual data del 1571, quan passà del bisbat de Lleida al Bisbat de Barbastre i el bisbe nou va instal·lar-hi la seva residència d'estiu. L'església romànica està dedicada a l'ascensió. Hi ha unes ermites interessants: la de Santa Anna, la de les Ventoses i la de Suferri.[3] Al segle xix el poble va conèixer una certa industrialització amb set fàbriques d'aiguardent i una sederia.[4] Durant la Guerra Civil Espanyola es trobava al camp republicà. Sota el franquisme i el desarrolisme va conèixer un èxode rural, principalment vers Catalunya. Més recentment, moltes cases antigues abandonades tornen a ser restaurades com a residència estiueig.

Torres del Bisbe està rodejat d'altres pobles petits: Jusseu i Aguinaliu al sud, Aler a l'est, Pueio de Marguillén[5] a l'oest i el poble abandonat de Castarllenes al nord. El poble es troba sobre el barranc Sarron i a la dreta de la Ribera, i se situa al sud de la serra del castell de Llaguarres, que el separa de la vall de l'Isàvena. El pantà de Joaquim Costa atreu els estiuejants, aficionats d'esports aquàtics.[6]

La seva llengua és de transició entre l'aragonès de Graus i el català de Benavarri, amb molts elements prop del català: no gaire, molto…, la pèrdua de la -r final de l'infinitiu, etc.[7] Els seus habitants l'anomenen "xapurriau" i expliquen com s'ha anat perdent molt entre la gent jove des que es va perdre l'escola del poble i els nens i les nenes van anar a Graus a estudiar.

Fill predilecte

  • Andreu Burruel i Sopena, fotògraf

Bibliografia

  • Ramón Burrel i Balldellou, Relación histórica y monografía del lugar de Torres del Obisbo (castellà), (1889), actualització i edició a càrrec de José-Ramón Doz Badías i Francisco Salamero Reymundo, Torres del Bisbe, Associación de amigos, vecinos y residentes, 2004.

Referències

  1. 1,0 1,1 «Torres del Bisbe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Carlos Bravo Suárez, «Història», Web no oficial de Torres del Bisbe, s.d. [consulta el 28 de novembre de 2012],
  3. «Torres del Bisbe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. S.N., «Torres del Obisbo (castellà)» Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine., Web oficial de l'ajuntament de Graus, s.d.,
  5. «Torres del Bisbe». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Descripcion» Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine. al web no oficial del poble
  7. Rámon Burrel «Léxico Torrense», op.cit.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9