Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Torà Umadà

Torà Umadà (en hebreu: תורה ומדע) (en català: "la Torà i el coneixement científic") és una filosofia del judaisme ortodox, relativa a la interrelació entre el món secular i el judaisme, en particular entre el coneixement religiós i el coneixement secular jueu. La nova corrent del judaisme ortodox és conegut com a judaisme ortodox modern.

Torà Umadà, tal com es formula avui dia, és sovint vist com un producte dels ensenyaments i la filosofia del Rabí Joseph B. Soloveitchik (1903-1993), director en cap de la Universitat Yeshiva. A Soloveitchik es vist sovint com qui va articular un paradigma que va permetre una síntesi entre l'estudi de la Torà i la vida occidental, l'erudició secular, així com la participació positiva amb la comunitat en general. Soloveitchik mateix no va usar aquesta paraula, però alguns dels seus estudiants caracteritzen el seu llegat fent servir aquest terme. La filosofia de Torà Umadà segueix estant estretament associada amb la Universitat Yeshiva.

La Torà i el coneixement secular

Des del punt de vista de la Torà Umadà, "el judaisme i la fe jueva ... i les preocupacions universals i les preocupacions de la humanitat no son fonamentalment oposades, ja que el judaisme i la cultura són, part essencial d'un procés continu. El coneixement secular jueu, la Torà i Umadà, per tant, no requereixen d'una substancial reconciliació. (Norman Lamm, Torah Umada pàgines. 142–43). De fet, l'estudi de la Torà juntament amb l'adquisició d'altres coneixements seculars resulta en un judaisme més enriquit i elevat, tal com ho expressa el Rabí Norman Lamm, en un paràgraf molt citat:[1]

« La Torà, la fe, l'ensenyament religiós per un costat i la Umadà, la ciència, i el coneixement del món per l'altre, junts ens ofereixen una visió més fonamental i més certa que algun d'aquests dos conjunts a soles. Cada un ofereix un punt de la vista del Creador, i de la seva creació, i l'altre ofereix una perspectiva diferent que potser no està d'acord en absolut amb el primer. Cada un per si mateix és cert, però només parcialment cert; les dues visions juntes presenten la possibilitat d'una veritat més gran. »

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9