Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tom Regan

Plantilla:Infotaula personaTom Regan
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 novembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Pittsburgh (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 febrer 2017 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Raleigh (Carolina del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpneumònia Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Virgínia
Thiel College (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia, ètica, drets dels animals, ètica ambiental i filosofia mediambiental Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Carolina del Nord Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Lloc webregan.animalsvoice.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1649103 Goodreads author: 79036 Modifica el valor a Wikidata

Tom Regan (Pittsburgh, Pennsilvània, 28 de novembre de 1938 - Raleigh, Carolina del Nord, 17 de febrer de 2017) va ser un filòsof estatunidenc, que s'especialitzà en la teoria sobre els drets dels animals. Fou professor emèrit de filosofia a la Universitat Estatal de Carolina del Nord, on va ensenyar des de 1967 fins al seu retir el 2001.[1]

Regan va ser l'autor de quatre llibres sobre la filosofia dels drets dels animals, incloent-hi The Case for Animal Rights, i d'un grapat d'estudis que han influït en el modern moviment d'alliberament animal.[2] En aquests, afirma que els animals no humans són el que ell anomena la "subjectes-d'-una-vida ",[3] igual que el que els éssers humans són, i que, si volem atribuir valor a tots els éssers humans independentment de la seva capacitat de ser éssers racionals, a continuació, a fi de ser coherents, cal atribuir-lo igualment als no humans.

Rerefons

Regan es va graduar de la Thiel College el 1960, rebent la seva mestria el 1962 i el seu doctorat el 1966 de la Universitat de Virgínia. Va ensenyar filosofia a la Universitat Estatal de Carolina del Nord, des de 1967 fins a 2001.

Drets dels animals

A The Case for Animal Rights, Regan argumenta que els animals no humans són objecte de drets morals. La seva filosofia es troba en general dins de la tradició d'Immanuel Kant, si bé ell rebutja la idea de Kant que el respecte es deu sol als éssers racionals. Regan argumenta que sistemàticament atribuïm valor intrínsec, i, per tant, el dret a ser tractats amb respecte als éssers humans que no són racionals incloent els nadons i a aquells que sofreixen discapacitats mentals greus.

L'atribut crucial que tots els humans tenen en comú, segons ell, no és la racionalitat sinó el fet que cada un té una vida que té valor per a nosaltres; en altres paraules, el que succeeix ens importa sense importar que li n'importi qualsevol altre. En la terminologia de Regan, cadascú estem experimentant ser "subjecte-d'-una-vida ". Si això és sens dubte la base per atribuir valor inherent als individus, per ser consistents s'hauria d'atribuir valor intrínsec i, per tant, drets morals, a tots els subjectes d'una vida, ja siguin humans o no humans. El dret bàsic que tots els que tinguin valor inherent tenen, argumenta, és el dret a no ser tractat simplement com un mitjà per als finals d'altres.

Obra

Referències

  1. Derechos de los animales. Publicat per Marta Tafalla (ed.) i Idea Books. 2004. ISBN 84-8236-264-X Pàgina 263.
  2. Famous Vegetarians - Tom Regan International Vegetarian Union (anglès)
  3. Jaulas Vacías. El Desafío de los Derechos de los Animales, publicat per Fundación Altarriba, Barcelona, (2006). ISBN 84-611-0672-5 ISBN 978-84-611-0672-1 Pàgina 62

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9