Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Titonos

Infotaula personatgeTitonos

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDardànides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEos Modifica el valor a Wikidata
PareLaomedont i Cèfal (fill d'Hermes) Modifica el valor a Wikidata
FillsFaetont, Mèmnon, Emació i El·lops Modifica el valor a Wikidata
GermansPríam i Etil·la Modifica el valor a Wikidata
l'Eos encalça en Titó per a raptar-lo. Pintor de l'Aquil·les: enòcoe àtica amb personatges eritromorfs, 470–460 a. Cr. Museu del Louvre

Titonos, o millor, Titó (grec antic: Τιθωνός -οῦ; llatí: Tīthōnus –ī), segons la mitologia grega, fou un heroi grec fill de Laomedont, rei de Troia, i de la nimfa Estrímon (Στρυμώ -οῦς / Strymo -ōnis). La deessa Eos, enamorada, el va raptar. Durant molt de temps varen viure feliços al palau de la Deessa; quan l'Eos va veure que Titó anava envellint, moguda per l'amor que li tenia, va demanar a Zeus que li concedís la immortalitat per tenir-lo sempre al costat seu, petició que fou atesa, però Eos no se'n recordà de demanar també per a ell la joventut eterna, i així Titó va anar envellint com si fos un mortal, sense poder morir, de manera que al final, l'havien de guardar en un bressol. Quan ja estava completament xaruc i decrèpit, Eos va demanar a Zeus que li llevés la immortalitat. Com que Zeus no podia fer-ho, Eos, compadint-se'n, el transformà en xigala.[1] De les seues relacions amb la deessa varen néixer Mèmnon i Emació.[2]

Fonts clàssiques

En la literatura llatina, on sol aparèixer adornat amb els epítets Mygdonius i senex, apareix per exemple a Virgili ("ēt iām prīmă nŏuō spārgēbāt lūmĭnĕ tĕrrā ǁ Tīthōnī crŏcĕūm līnquēns, Aurōră, cŭbīlĕ).[3] D'altres fonts foren:

La que informa més completament sobre el mite és la corresponent a l'Himne Homèric V.

Bibliografia

  • Alicia Esteban Santos: “Eos: el dominio fugaz de la Aurora. Fuentes literarias y representaciones artísticas en el mito de Eos. Confrontación con otros mitos”. Dins: Cuadernos de Filología Clásica (Estudios Griegos e Indoeuropeos), nº 12 (2002), pp. 287-318.

Notes

  1. i no pas grill o llagost, com algunes vegades s'afirma
  2. Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 212. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1
  3. Eneida IV, v. 585: “i l'Aurora, la primera [en llevar-se] (és a dir, Eos erigènia), abandonant el llit assafranat d'en Titó, ja espargia la seva nova llum per la terra”.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9