Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tibesti

Plantilla:Infotaula indretTibesti
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusserralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTxad Modifica el valor a Wikidata
Map
 20° 47′ N, 18° 03′ E / 20.78°N,18.05°E / 20.78; 18.05
Característiques
Altitud3.415 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió350 (amplada) × 380 (longitud) km
Punt més altEmi Koussi Modifica el valor a Wikidata  (3.445 m Modifica el valor a Wikidata)
Materialbasalt
dacita
ignimbrita
traquita
gres Modifica el valor a Wikidata
Superfície100.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Història
PeríodeOligocè Modifica el valor a Wikidata

El Tibesti és una regió muntanyosa i volcànica del Sàhara central situada entre Líbia (només una petita zona) i el Txad, concretament a la regió de Bourkou-Ennedi-Tibesti. Forma part de l'ecoregió terrestre dels Boscs xeròfits montans del Sàhara occidental.

Geografia i clima

Aquestes muntanyes són les més grans i les més altes del Sàhara.[1] El cim més alt n'és Emi Koussi, de 3.415 m d'altitud. Els volcans estan actualment inactius amb l'excepció del Pic Tousside, de 3.265 m, que és potencialment actiu.[2]

El Tibesti, a la part central, té un conjunt de valls seques; després de les pluges que acostumen a ser violentes però irregulars (set o vuit anys poden passar entre dues tempestes) es formen torrents efímers i perillosos. La pluja és més probable entre els mesos de febrer i maig.[3] La resta del massís, el constitueixen altiplans tabulars, d'entre 1.200 i 2.000 m d'altitud, que s'anomenen tarsos en idioma tedaga.

La zona té un clima significativament més humit que la zona hiperàrida que l'envolta, s'ha estimat que anualment hi cauen 120 litres de pluja en les zones més altes. L'amplitud tèrmica (diferència entre la mínima i màxima diària) és molt alta.

Flora i fauna

La riquesa florística i animal és superior a les zones del costat; per exemple, hi ha arbres del gènere Acacia i els animals es reuneixen en les superfícies amb aigua permanent, les anomenades guelta. La vida natural, però, ha estat afectada pels conflictes polítics (com el Darfour).

Cultura

La zona és molt coneguda per les pintures neolítiques en coves que estan datades entre 5000 i 3000 anys aC. També hi ha surgències de gèisers i aigües termals al voltant de Soboroum.

Durant temps, hi visqueren els tubus (francès toubous), una ètnia que va tenir relacions amb Cartago des de l'any 500 aC.

La principal població de la zona és Bardaï, mentre que Zouar i Aouzou són pobles més petits.

Història

Gustav Nachtingal va explorar la zona el 1869, i després el coronel Jean Tilho al començament del segle xx. França va aconseguir imposar-hi la seva autoritat efectiva vers 1930. Tibesti tenia els seus propis governants: els derde dels tubus. El derde va donar suport a la lluita dels grups musulmans del nord del Txad pel poder. El derde el 1970 era Oueddei Kichidemi, pare de Guokouni Oueddei, que després va presidir el GUNT, que va governar al Txad amb suport libi. La franja d'Aouzou fou ocupada uns anys per Líbia; la població d'Aouzou és de les principals del Tibesti; els libis hi van construir un aeroport.

Referències

  1. Harry Hamilton Johnston. 1910
  2. A. Gourgaud and P.M. Vincent. 2004
  3. [enllaç sense format] http://www.birdlife.org/datazone/sites/?action=SitHTMDetails.asp&sid=6889&m=0
  • A. Gourgaud and P.M. Vincent. 2004. Petrology of two continental alkaline intraplate series at Emi Koussi volcano, Tibesti, Chad. Journal of Volcanology and Geothermal Research 129(4): 261-290.
  • Harry Hamilton Johnston. 1910. Britain across the seas: Africa: a history and description of the British Empire in Africa, published by National Society's Depository, 429 pages.
  • C. Michael Hogan. 2009. Painted Hunting Dog: Lycaon pictus, GlobalTwitcher.com, Arxivat 2010-12-09 a Wayback Machine. ed. N. Stromberg.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9