Terry Butcher
Terence Ian Butcher, més conegut com a Terry Butcher, (Singapur, 28 de desembre de 1958) és un exfutbolista anglès dels anys 1980 i 1990 i actual entrenador. TrajectòriaMalgrat néixer a Singapur, de petit va viure a Suffolk. Ingressà a les categories inferiors de l'Ipswich Town,[1] debutant al primer equip enfront l'Everton FC a la primera divisió el 15 d'abril de 1978. Ben aviat debutà amb la selecció anglesa de Ron Greenwood en un amistós davant Austràlia el 1980.[2] El 1981 guanyà la Copa de la UEFA dirigit per Bobby Robson. El 1986 abandonà el club quan aquest baixà a Segona Divisió, fitxant pel club escocès Rangers, que estava dirigit per Graeme Souness. El preu de traspàs fou de £725.000 lliures.[3] En quatre temporades guanyà tres lligues i tres copes de la lliga al club de Glasgow. El 15 de novembre de 1990 fou traspassat al Coventry City FC per £400.000 lliures on esdevingué jugador-entrenador.[4] L'agost de 1992 signà pel Sunderland AFC, esdevenint jugador-entrenador el gener de 1993. El mes de novembre de 1993 fou acomiadat del càrrec.[5] El seu darrer club com a jugador fou el Clydebank. Amb la selecció anglesa jugà un total de 77 partits durant deu anys, en els quals marcà tres gols. Participà en els Mundials de 1982, 1986 i 1990. L'octubre de 2001, Butcher es convertí en assistent d'Eric Black al Motherwell de la Scottish Premier League, esdevenint un any més tard primer entrenador de l'equip. L'any 2005 arribà a la final de la Copa de la Lliga escocesa de futbol, però perdé amb el seu antic club, el Rangers, per 5-1. El 17 de maig de 2006 fitxà com a entrenador del Sydney FC de l'A-League.[6] El 7 de febrer de 2007 fou despatxat en ser eliminat a la lliga pel Newcastle Jets.[7] El 30 de març de 2007 es convertí en entrenador assistent del Partick Thistle.[8] Poc després fou fitxat com a primer entrenador del Brentford, el 24 d'abril de 2007[9] Després de 5 triomfs en 23 partits fou acomiadat l'11 de desembre de 2007.[10] El 27 de gener de 2009 es convertí en entrenador de l'Inverness Caledonian Thistle.[11] Palmarès
Referències
Enllaços externs |