|
Terra llaurable La terra llaurable, terra conreable, o terra cultivable és la part del sòl que s'utilitza per a l'agricultura.[1] Inclou totes les terres cultivades amb conreus anuals (les terres amb dues collites l'any es compten una sola vegada), prats temporals explotats econòmicament i horts i guarets. Les terres abandonades no s'inclouen en aquesta categoria.[2] La terra llaurable és una categoria de la terra agrícola, la qual segons la definició que en fa la FAO, a més inclou la terra sota conreus permanents o perennes, com són les plantacions de fruits i també les pastures permanents per a ús de la ramaderia. L'any 2008, en el món la terra per a llaurar total era de 13.805.153 km², i 48.836.976 km² estaven classificats com "terra agrícola."[3] La quantitat de terra conreable fluctua tant de manera regional com mundial per factors humans i climàtics com la irrigació, la desforestació, desertificació, la construcció de feixes i el creixement urbà.[4][5] La part més productiva d'aquestes terres la componen les terres sedimentàries les quals històricament les han format els rius. Terres no arablesEls sòls no adequats per a l'agricultura com a mínim tenen alguna d'aquestes deficiències: no tenir recursos d'aigua dolça; massa càlides i seques (desert); massa fred (Àrtic); massa rocalloses; massa muntanyoses; excés de sals; excés de pluja; massa nivoses; massa contaminades; o molt pobres en nutrients. Tanmateix, de vegades la terra no arable es pot convertir en terra conreable. Per això de vegades cal construir canals d'irrigació, nous pous, aqüeductes, plantes dessalinitzadores, plantar arbres i d'altres mesures. Alguns exemples de terra infèrtil o no conreable que s'han convertit en terres d'aquest tipus són:
D'altra banda exemples de terres fèrtils arables esdevingudes infèrtils són:
Referències
Enllaços externs
|
