Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Termogènesi

La termogènesi és aquell procés mitjançant el qual els organismes produeixen calor activament. L'exercici i el metabolisme en general són font de calor però, quan les condicions ambientals són prou adverses, són necessaris altres mecanismes per a mantenir la temperatura corporal. Els animals poden generar calor per tremolor, contraccions musculars involuntàries, o mitjançant la termogènesi no associada a tremolor, també anomenada termogènesi adaptativa.

La termogènesi adaptativa té lloc al teixit adipós marró[1] present en pràcticament tots els euteris[2] (també en humans en els primers mesos de vida), essent especialment important en mamífers hibernants. En aquest procés substàncies com els àcids grassos lliures (derivats de triacilglicèrids) activen la proteïna desacobladora mitocondrial 1[3] (UCP1 o termogenina) que permet l'entrada de H+ a la matriu mitocondrial de manera independent de l'ATP sintasa. Aquest fet desacobla la fosforilació oxidativa de la cadena respiratòria dissipant l'energia protomotriu en forma de calor en detriment de la producció d'ATP a partir d'ADP.

La termogènesi no és exclusiva del regne animal. Existeixen també plantes termogèniques, plantes amb capacitat de produir calor com Symplocarpus foetidus,[4] membres del gènere Sauromatum,[5] o els nenúfars gegants del gènere Victoria de la familia de les Nymphaeaceae. Un altre exemple n'és l'Arceuthobium americanum, una planta paràsita d'Amèrica del nord de la familia de les santalàcies semblant al vesc dispersa les seves llavors de manera explosiva mitjançant termogènesi.[6] Aquestes plantes tenen la capacitat d'elevar la seva temperatura per sobre de la de l'aire circumdant. La calor es genera també per termogènesi al mitocondri, on intervenen entre altres, proteïnes de desacoblament similars a les descrites en els mamífers. Posteriorment s'ha vist que l'existència de proteïnes desacobladores va més enllà de mamífers i plantes, trobant-se també en peixos, fongs i protozous.[7]

Referències

  1. Nicholls DG, Locke RM. «Thermogenic mechanisms in brown fat». Physiol Rev., 64, 1, 1984, pàg. 1-64. PMID: 6320232. link
  2. Lianjie Hou, Jia Shi Lingbo Cao, Guli Xu, Chingyuan Hu, Chong Wang «Pig has no uncoupling protein 1». Biochem Biophys Res Commun., 487(4), 2017, pàg. 795-800. PMID: 28442343. [1]
  3. Nicholls D, Bernson V, Heaton G «The identification of the component in the inner membrane of brown adipose tissue mitochondria responsible for regulating energy dissipation». Experientia Suppl, 32, pàg. 89-93. PMID: 348493.
  4. K. Ito , Y. Onda, T. Sato, Y. Abe, M. Uemura «Structural requirements for the perception of ambient temperature signals in homeothermic heat production of skunk cabbage (Symlocarpus foetidus)». Plant Cell Environ, 26(6), 2003, pàg. 783-788. PMID: 12803607. [2]
  5. H Skubatz, T A Nelson, B J Meeuse, A J Bendich «Heat Production in the Voodoo Lily (Sauromatum guttatum) as Monitored by Infrared Thermography». Plant Physiol, 95(4), 1991, pàg. 1084-1088. PMID: 16668094. [3]
  6. deBruyn RA, Paetkau M, Ross KA, Godfrey DV, Friedman CR «Thermogenesis-triggered seed dispersal in dwarf mistletoe». Nature Communications, 6, 6262, 2015. PMID: 25662062. [4]
  7. J Borecký, I G Maia, P Arruda «Mitochondrial uncoupling proteins in mammals and plants». Biosci Rep, 21, 2, 2001, pàg. 201-212. PMID: 11725869. [5]
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9