Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Teràpia de reorientació sexual

La teràpia de reorientació sexual o teràpia de conversió és una pràctica pseudocientífica enfocada a intentar canviar la orientació sexual d'una persona, normalment bisexual o homosexual a heterosexual. Aquestes pseudoteràpies s'enfoquen a disminuir els desitjos o comportaments no heteronormatius utilitzant teràpies d'aversió, la psicoanàlisis, l'oració i en alguns casos extrems, la violació correctiva.

No hi ha cap evidència fiable que l'orientació sexual pugui ser canviada i diverses institucions mèdiques alerten que aquestes pràctiques són ineficaces i que poden perjudicials per aquestes persones.[1][2][3][4][5][6][7] Diferents organitzacions governamentals dels Estats Units i dels Regne Unit alerten de la manca d'ètica i de la poca validesa d'aquestes teràpies.[8][9][10][11][12] Diversos governs d'arreu del món han prohibit per llei les teràpies de conversió, i són considerades un delicte d'odi.

L'Associació Psiquiàtrica americana (APA) s'oposa el tractament psiquiàtric ja que està "basat a la suposició que l'homosexualitat per se és un desordre mental i assumeix que una persona hauria de canviar la seva orientació sexual". A més considera que els intents de canviar l'orientació sexual d'una persona per professionals de la psiquiatria no és una pràctica ètica.[6][8] També alerta que les teràpies de conversió promouen idees pseudocientífiques basades en falses creences que poden desencadenar en un augment de la LGBTfòbia.[9][13]

La majoria d'institucions que promouen les teràpies de conversió són grups fonamentalistes cristians i altres organitzacions que utilitzen la religió com a justificació que l'homosexualitat és una malaltia i que per tant es necesiten aquestes teràpies per "curar" aquestes persones.

Referències

  1. Drescher & Zucker 2006
  2. Ford 2001
  3. Cruz, David B. «Còpia arxivada». Southern California Law Review, 72, 1999, pàg. 1297. Arxivat de l'original el 19 de setembre 2017 [Consulta: 25 novembre 2016]. Arxivat 19 de setembre 2017 a Wayback Machine.
  4. Yoshino 2002
  5. Haldeman 1991
  6. 6,0 6,1 Cianciotto, Jason. «Youth in the Crosshairs: the Third Wave of Ex-gay Activism». National LGBTQ Task Force. National LGBTQ Task Force Policy Institute, 2006. Arxivat de l'original el 5 juny 2007. [Consulta: 14 gener 2019].
  7. Haldeman, Douglas C. «Còpia arxivada». Angles: The Policy Journal of the Institute for Gay and Lesbian Strategic Studies, 4, 1, 12-1999, pàg. 1–4. Arxivat de l'original el 2018-01-07 [Consulta: 16 març 2018]. Arxivat 2018-01-07 a Wayback Machine.
  8. 8,0 8,1 American Psychiatric Association. «Position Statement on Therapies Focused on Attempts to Change Sexual Orientation (Reparative or Conversion Therapies)». American Psychiatric Association, 01-05-2000. Arxivat de l'original el 10 gener 2011. [Consulta: 28 agost 2007].
  9. 9,0 9,1 «Just the Facts About Sexual Orientation & Youth: A Primer for Principals, Educators and School Personnel». [Consulta: 14 maig 2010].
  10. . 
  11. . 
  12. . 
  13. «"The Surgeon General's call to Action to Promote Sexual Health and Responsible Sexual Behavior", A Letter from the Surgeon General U.S. Department of Health and Human Services». [Consulta: 29 març 2007].
Kembali kehalaman sebelumnya