Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Tepe Yahya

Plantilla:Infotaula indretTepe Yahya
Tipusjaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaprovíncia de Kerman (Iran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBaft Modifica el valor a Wikidata
Map
 28° 20′ N, 56° 52′ E / 28.33°N,56.87°E / 28.33; 56.87
Característiques
Patrimoni nacional de l'Iran
Data30 novembre 1970
Identificador904
Activitat
Ústuró Modifica el valor a Wikidata
Recipient de clorita trobat a Tepe Yahya (III mil·lenni ae). Es mostra al Museu Nacional de l'Iran

Tapeh Yahya (en persa: تپه یحیی) és un jaciment arqueològic de la província de Kerman (l'Iran), a uns 220 km al sud de la ciutat de Kerman.

Història

L'àrea estigué habitada des del VI al II mil·lenni abans de la nostra era, i des del segle x al IV ae. Ja en el tercer mil·lenni ae, la ciutat era un centre de producció de ceràmica de clorita, i s'arribà a estendre per Mesopotàmia l'ús i distribució d'atuells tallats en aquest material, sobretot en temples.[1]

Moltes atuells trobats al jaciments s'havien elaborat amb elements geomètrics i naturalistes, i es dataren de la fi del tercer mil·lenni ae. Alguns n'estaven pintats al natural (en color verd en al·lusió al material de la clorita), amb incrustacions de pastes i petxines i amb inscripcions cuneïformes que es refereixen a governants i deïtats sumèries conegudes.[2] Més de 500 atuells i fragments d'atuells en aquest estil es recuperaren en diversos llocs, des d'Uzbekistan fins a la vall de l'Indus, a la zona de Susa i als principals llocs sumeris a Mesopotàmia, des de Mari (actual Síria) fins al golf Pèrsic, a les illes Tarut[3] o Failaka.[1]

L'esteatita també era molt comuna en aquest indret, la qual cosa es va corroborar en trobar-se'n mines a la rodalia.[4] La distribució de gots fabricats amb esteatita era molt àmplia. Se'n trobaren no sols a Mesopotàmia, sinó també a Bampur i Xahr-i Sokhta, així com en els nivells inferiors de Mohenjo-Daro, i en llocs més llunyans com l'illa de Tarut, o còpies a posteriori a Umm al-Nar (actual Emirats Àrabs Units).

Arqueologia

El jaciment és un monticle circular, d'uns 20 m d'alçada i uns 187 m de diàmetre.[5] S'excavà en sis temporades del 1967 al 1975 per l'Escola Americana de Recerca Prehistòrica del Museu Peabody d'Arqueologia i Etnologia de la Universitat Harvard, en una operació conjunta amb l'actual Universitat de Xiraz, sota direcció de l'arqueòleg C. C. Lamberg-Karlovsky.[6][7]

Referències

  1. 1,0 1,1 «The World in Between». Archaeology. [Consulta: 30 març 2021].
  2. «Chlorite». Encyclopaedia Iranica. [Consulta: 30 març 2021].
  3. Zarins, Juris «The Domesticated Equidae of Third Millennium B.C. Mesopotamia» (en anglés). Journal of Cuneiform Studies, 30, 1, 1-1978, pàg. 3–17. DOI: 10.2307/1359930. ISSN: 0022-0256.
  4. «The Early Bronze Age of Iran as seen from Tepe Yahya». Penn Museum. [Consulta: 30 març 2021].
  5. Potts, Daniel T. «The Potter's Marks of Tepe Yahya». Paléorient, 7, 1, 1981, pàg. 107–122. DOI: 10.3406/paleo.1981.4290.
  6. C. C. Lamberg-Karlovsky, C. C. (1970). "Excavations at Tepe Yahya Iran 1967-1969: progress report 1", en American School of Prehistoric Research Bulletin, 27.
  7. C. C. Lamberg-Karlovsky, C. C. (1972). "Tepe Yahya 1971: Mesopotamia and the Indo-Iranian Borderlands, Iran", en Iran, 10, pp. 89-100.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9