Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Temple de Saturn

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Temple de Saturn
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom en la llengua original(la) Templum Saturni Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusTemple romà, estructura romana i temple Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita497 aC Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaRoma Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióFòrum Romà Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 53′ 33″ N, 12° 29′ 03″ E / 41.89243°N,12.48411°E / 41.89243; 12.48411

El temple de Saturn (en llatí: Templum Saturni o Aedes Saturnus) és un monument dedicat a la deïtat agrícola Saturn que s'erigeix en l'extrem occidental del Fòrum Romà a Roma. Representa els fonaments més antics conservats en la zona, construït entre 501 i 498 aC. Algunes fonts l'atribueixen al rei Tarquini el Superb i d'altres a Luci Furi, encara que aquesta última dedicació podria correspondre a una reconstrucció feta després de l'incendi per part dels gals, a principis del segle iv aC.[1][2][3]

Història

També era anomenat Aerarium perquè s'hi guardava el tresor nacional romà.[4] El temple marca el començament del Clivus Capitolinus, l'antic camí que portava al cim del pujol Capitoli.

Vista frontal de les restes del temple

La construcció del temple, es creu que va començar en els últims anys del Regne romà sota Tarquini el Superb. La seva inauguració pel cònsol Tit Larci Flau va tenir lloc en els primers anys de la República Romana.[5] El temple va ser completament reconstruït per Luci Munaci Planc (cònsol al 42 aC).[6]

Les actuals ruïnes corresponen a la tercera edificació del temple de Saturn, que en reemplaça la segona, destruïda en l'incendi de l'any 283, en temps de Carí. L'esfondrament gradual no n'ha deixat més que les restes del pòrtic frontal en peus, però les vuit columnes supervivents i el frontó parcialment intacte, amb la inscripció Senatus Populusque Romanus incendio consumptum restituit («El Senat i el poble de Roma va restaurar el que el foc havia consumit»), representen una de les imatges icòniques de l'herència arquitectònica de l'antiga Roma.

Segons referències antigues, l'estàtua del déu a l'interior del temple estava coberta amb un vel i proveïda d'una dalla. L'escultura era de fusta i s'omplia d'oli. Les cames es cobrien amb benes de llana que solament es retiraven el 17 de desembre, dia de la Saturnàlia. Al frontó de l'edifici hi havia un grup escultòric representant uns tritons i uns cavalls.[7]

Inscripció al frontó

Encara que dedicat al déu Saturn, el principal ús del temple era servir de seu a l'erari (Aerarium) de l'Imperi Romà, emmagatzemant les reserves d'or i plata. També allotjava els arxius estatals, les insígnies de la legió[8] i la balança oficial per al pes de metalls.[9] Més tard l'erari va ser traslladat a un edifici enfront seu, mentre que els arxius es van mudar al proper Tabulàrium. El podi del temple, recobert de travertí, es va usar com a suport per a cartells.

Situació dels edificis del Fòrum Romà
En l'època republicana A finals de l'imperi

Referències

  1. Palmer, 1997, p. 63.
  2. Muller, 2010, p. 221.
  3. Richardson, 1992, p. 343.
  4. Plutarc, "Vides paral·leles:TIBERIUS et CAIUS GRACCHUS",p.10
  5. Dionís d'Halicarnàs, "Rhōmaikē archaiologia", VI,1
  6. Suetoni, "Vida d'August", 29
  7. Macrobi, "Saturnàlia", I,p.8
  8. Titus Livi, "Ab Urbe Condita", III, 69; IV, 22; VII, 23
  9. Apià, "Guerres civils" I, p.31

Bibliografia

  • Palmer, Robert. Franz Steiner. Rome and Carthage at Peace (en anglès), 1997. ISBN 9783515070409. 
  • Muller, Hans-Friedrich. Oxford University Pres. The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome (en anglès), 2010. ISBN 9780195170726. 
  • Richardson, Lawrence. A new topographical dictionary of ancient Rome (en anglès). Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1992. ISBN 9780801843006. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9