Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Telescopi Ritchey-Chrétien

Telescopi reflector de 60 cm (24 polzades) de George Ritchey, el primer RCT que es va construir, més tard en exhibició al Centre de Ciències i de l'Espai Chabot (2004).
Telescopi de 100 cm (40 polzades) de Ritchey a l'Observatori Naval de l'estació de Flagstaff (EUA)

El telescopi Ritchey-Chrétien, o RCT per les seves sigles en anglès, és un telescopi Cassegrain especialment dissenyat per eliminar errors òptics (coma), proporcionant així un ampli camp de visió en comparació d'una configuració més convencional de telescopi de reflexió. Un RCT té miralls primari i secundari hiperbòlics.

Va ser inventat al principi de la dècada de 1910 per l'astrònom nord-americà George Willis Ritchey (1864-1945) i l'astrònom francès Henri Chrétien (1879-1956). Ritchey va construir el primer RCT reeixit, que tenia una obertura de diàmetre de 60 cm (24 polzades) el 1927 (per exemple, el reflector Ritchey de 24 polzades). El segon RCT va ser un de 102 cm (40 polzades), instrument construït per Ritchey per a l'Observatori Naval dels Estats Units, el qual es troba encara en funcionament a l'Observatori Naval de l'estació de Flagstaff.[1]

El disseny de Ritchey-Chrétien està lliure de coma de tercer ordre i d'aberració esfèrica, malgrat que pateix de coma de cinquè ordre, astigmatisme sever de gran angle i una comparativament notòria curvatura de camp.[2][3] Quan està enfocat a mig camí entre els plans focals sagital i tangencial els estels són mostrats com a cercles, per la qual cosa el RCT està ben adaptat per a observacions i fotografies de camp ampli. Igual que amb altres reflectors de configuració Cassegrain, el RCT té un conjunt òptic de tub molt curt i un disseny compacte per a una longitud focal determinada. El RCT ofereix un bon rendiment òptic fora de l'eix, però els aparells de mida amateur són relativament rars degut als alts costos de fabricació del mirall primari hiperbòlic; les configuracions Ritchey-Chrétien es troben més comunament en els telescopis d'alt rendiment professional.

Referències

  1. «USNO - Història». Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 18 juliol 2015].
  2. Sacek, Vladimir. «Classical and aplanatic two-mirror systems». Notes on Amateur Telescope Optics, 14-07-2006. [Consulta: 24 abril 2010].
  3. Rutten, Harrie; van Venrooij, Martin. Telescope Optics. Willmann-Bell, 2002, p. 67. ISBN 0943396182. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9