Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Teko

Infotaula grup humàTeko
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
Població total400 (2000)
LlenguaEmerillon
ReligióAnimisme
Grups relacionatswayãmpis, wayanes.
Regions amb poblacions significatives
Escut de la Guaiana Francesa en forma de bandera Guaiana Francesa

Els teko (també anomenats Emerilon, Emerion, Mereo, Melejo, Mereyo, Teco) són un dels sis pobles amerindis de la Guaiana Francesa. Parlen l'emerillon, una llengua tupí-guaraní. Com els seus germans wayampi, viuen a l'interior de la Guaiana, a l'est de l'Oyapock mitjà (a la comuna de Camopi), a l'oest del riu Maroni i el Tampock (viles d'Elahé, Kayodé, Taluwen i Twenké). En la seva llengua, teko vol dir nosaltres. El 2001 eren uns 400 individus.

Costums

Són els més nòmades de les tribus de la zona, i es va mantenir dins els voltants del riu Maroni. Els seus poblats, que generalment es troba a una distància dels rius per a la protecció de les incursions, van ser traslladats amb freqüència a causa de l'esgotament del sòl, la guerra, i motius diversos com la mort d'un habitant. La guerra interna era comú i els membres de la tribu practicaven el canibalisme com un mitjà de venjança.

Història

El primer contacte amb els europeus es va produir en el segle xviii, quan el seu nombre era molt semblant a l'actual. Foren atacats pels galibi, qui capturaren nens i dones i els van vendre com a esclaus a Surinam. Cap al segle xix les guerres internes i amb altres tribus els havien afeblit fins a tal punt que pràcticament eren esclaus dels wayampi. Això, juntament amb les epidèmies encomanades pels cercadors d'or reduïren el seu nombre, fent-los més susceptibles a l'aculturació. A finals dels anys seixanta, quan els prospectors abandonaren la zona, els teko eren apàtics, amb mal estat de salut i consumien grans quantitats de rom subministrats pels minaires a canvi de farina de mandioca.

Política

Els caps tradicionals wayana i teko de les viles d'Élahé, Kayodé, Taluwen i Twenké votaren a favor de la classificació del sud de la Guaiana en Parc nacional amb condició que els seus territoris fossin inclosos a la zona Cor del Parc per tal de prohibir l'explotació de les mines d'or (29 de desembre de 2005). Això, provoca en gran manera contaminació del medi ambient amb el mercuri, i en teoria és il·legal, però es practica.

Bibliografia

  • BARRIERAS, M. (2004) Europa no s'acaba a Europa: les llengües de la Guaiana Francesa, Europa de les Nacions, núm. 53, primavera 2004.
  • QUEIXALÓS F. y O. RENAULT-LESCURE (eds.) (2000) As línguas amazônicas hoje, IRD/ISA/MPEG, São Paulo.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9